OPINIÓ CRÍTICA

«Internet, activisme i drets humans. Fem-ho possible!!»

Temes:  ciberactivisme, pensament crític

 Ajuda’m a recórrer el món, sóc el Nico”. Aquesta frase acompanyava un dibuix enviat per Whats App que va arribar a usuaris de tot el món. El seu origen va ser l’aula d’un curs d’alumnes de 3r d’ESO, en resposta a la consigna d’una de les seves docents, que volia fer-los reflexionar sobre la velocitat de difusió de les imatges que moltes vegades compartim a les xarxes socials. I així va ser com la imatge del Nico va vagar per llocs recòndits, i com a mi em va portar a pensar: “per què compartim un simple dibuix i no fem el mateix amb les notícies relacionades amb el medi ambient i els drets humans?”

Una de les raons per informar-nos, és que ens permet adquirir coneixements d’una manera més àmplia que quan ho fèiem de petits, quan les nostres fonts de (in)formació es reduïen a la nostra família, l’escola i poc més. Saber ens permet formar-nos un criteri propi i no només ser la conseqüència dels criteris dels altres, ja que ens desfem dels prejudicis amb els quals vam créixer.

Avui dia vivim en una societat on de mitjana passem 2 hores en plataformes digitals, a través de les quals ens relacionem amb milions de persones desconegudes amb les quals fins i tot debatem. Si sabem aprofitar el nostre temps per informar-nos amb fonts fiables i ser crítics, arribarem al principi del punt d’inflexió. El nostre següent pas és creure en la força d’internet per exercir pressió respecte els drets humans i el medi ambient. Creure en el poder d’activisme que tenen les xarxes socials ens acostarà al nostre tercer pas, que és compartir, doncs sembrarem la inquietud en aquells amb qui interactuem i així començarà la cadena, amb l’esperança que, igual que el Nico, es difongui el més rellevant i el menys trivial.

Si la veritat és que la majoria d’informació que rebem mitjançant les xarxes socials és més o menys homogènia, és a dir, al final acabem consumint i compartint el mateix, està a les nostres mans aprofitar les possibilitats d’internet i utilitzar-les com a eines per a l’activisme. Les xarxes socials funcionen en sintonia amb la globalització i la capitalització del coneixement, estratègies neoliberals. No obstant això, no oblidem que també ens permeten un ampli marge d’interacció, participació crítica i espai de discussió: a les xarxes socials també hi ha espai per a la contrainformació. L’activisme comença en cadascú, però la informació és la millor arma que tenim per elevar les nostres veus a l’espai que mereixen. Solament amb cadenes no canviem les coses, però aquestes sí ens poden empènyer a generar o enfortir espais d’opinió públic a partir dels quals conèixer i negociar significats i accions que regulen la manera en què entenem la realitat social.