Després d'uns mesos de treball i reflexió La utòpica xarxa va arribar a que els seus principis seran el decreixement radical, els ecofeminismes comunitaris, les cures col·lectives i la cooperació transformadora.
La entrada Postals sonores: conversant amb n’Atuk sobre La utòpica aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>En aquest podcast, n’Atuk ens xerra sobre els principis de La utòpica xarxa.
Després d’uns mesos de treball i reflexió van arribar a que els seus principis seran el decreixement radical, els ecofeminismes comunitaris, les cures col·lectives i la cooperació transformadora.
Un món diferent és possible. Coneix La utòpica i a l’Atuk en aquest podcast.
La entrada Postals sonores: conversant amb n’Atuk sobre La utòpica aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Escolta a l'Elena que ens explica quins són els principis i els reptes de La utòpica xarxa.
Perquè un món millor és posible!
La entrada Postals sonores: conversant amb n’Elena sobre La utòpica aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Vivim en un món on sembla que cada vegada estam més i més estressades, a on la individualització i la soledat guanyen espai.
Però aquest sistema s’està trencant: des de fa un parell d’anys més i més persones qüestionen que aquesta sigui la única mena de viure. Hem de veure’ns com éssers holístics, que interactuïn dins d’un tot, ocupant un lloc a la naturalesa però sense ser-hi el centre.
Amb aquesta idea va néixer La utòpica, per aprendre una nova forma de crear comunitat i xarxa. Per entendre que no som màquines i que podem aprendre dels altres i també de les nostres errades.
Per abraçar la nostra creativitat i qüestionar la opressió del nostre dia a dia.
Coneix a l’Elena i les properes activitats de La utòpica.
La entrada Postals sonores: conversant amb n’Elena sobre La utòpica aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>
Els esforços polítics han de basar-se en un pla integral de mobilitat per a construir una xarxa de transport públic sòlida i eficient que serveixi com a alternativa viable a l'ús del vehicle particular i a més aprofitar per a pacificar els carrers.
La entrada Mobilitat sostenible aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>El futur de les ciutats sostenibles depèn de l’eliminació de l’ús del cotxe en les zones urbanes no obstant això, en moltes ciutats, el privilegi d’aquest continua vigent quan la prioritat en mobilitat hauria d’estar en el transport públic, els vianants i la bicicleta.
Els esforços polítics han de basar-se en un pla integral de mobilitat per a construir una xarxa de transport públic sòlida i eficient que serveixi com a alternativa viable a l’ús del vehicle particular i a més aprofitar per a pacificar els carrers: reduint la velocitat en aquestes, per a fer atractiu l’ús d’altres alternatives més sostenibles com la bicicleta.
La implantació d’un model de ciutat de 15 minuts, on tots els serveis bàsics estiguin disponibles en aquest temps, provocaria una reducció en la mobilitat i per tant de l’ús del vehicle privat. Si el 80% dels serveis estiguessin coberts en aquesta àrea i la resta estigués coberta pel transport públic assequible, el cotxe seria cada vegada menys necessari dins de la ciutat.
El canvi comença en la ciutadania
Per a aconseguir aquest objectiu, és important que la ciutadania estigui convençuda que aquesta mesura és necessària i molt beneficiosa per al bé comú en l’actual context de crisi climàtica global. Hem de demostrar que una xarxa generosa de transport públic amb freqüències adequades és possible, que hem de prioritzar la millora de les xarxes existents en lloc de continuar construint noves infraestructures o que la re naturalització dels carrers amb zones verdes i un arbratge generós farien a les ciutats molt més habitables i atractives.
També hauríem de reclamar com a societat la construcció d’una xarxa viària ciclista i que aquesta sigui segura (amb segregació de carrils) que permeti a les persones moure’s per la ciutat sense témer per la seva integritat física. Això no sols implica dissenyar bons i amplis carrils bici, sinó també aparcaments de bicicletes i sobretot la integració amb el transport públic, l’anomenada intermodalitat.
Amb tot tindríem una xarxa gran de carrers convertits en zona de vianants, o semi convertides en zona de vianants (prioritat per als vianants), lliures de contaminació i de sorolls, amables per a fer esport o justament per a gaudir.
Què passa a Mallorca?
Recentment a Palma estem veient notícies relatives a la construcció del pàrquing subterrani de la Plaça de Toros. Si bé es tracta de mesures per a pal·liar un problema actual, el cost que suposa (també mediambiental) és elevat i sobretot va en favor, de nou, del cotxe.
Els pàrquings dissuasius serien una solució, però sempre que es dissenyin correctament, és a dir, es limitin als qui practiquen l’intercanvi modal amb el transport públic. Han de situar-se lluny del nucli de població, però ben connectats amb la xarxa de transport públic i sobretot hem d’assegurar-nos que no es converteixin en pàrquings convencionals perquè sinó contribuiran a l’anomenat trànsit induït.
Com avançar?
És fonamental que la societat civil s’organitzi per a advocar per aquestes mesures i treballar en la construcció d’un relat sobre els beneficis que una ciutat sense cotxes pot oferir per a la salut i el benestar de tots els ciutadans.
Totes les mesures de mobilitat han de formar part d’un pla director i obrar en conseqüència. S’estan fent alguns esforços, però hem de ser més valents en les accions preses.
Per tant, hem de deixar enrere les propostes polítiques continuistes i encaminades a la captació de vots com les promeses de construcció de pàrquing o noves infraestructures i centrar-nos en la defensa dels drets de la ciutadania construint junts una ciutat sostenible i habitable per a tots.
Autoria: Álvaro López
https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/jan/19/car-free-london-sadiq-khan-cut-traffic-health
La entrada Mobilitat sostenible aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>
La finalitat del periodisme ha estat donar a la societat una mirada el més objectiva possible del que succeeix al voltant. No obstant això, aquesta premissa s'ha tornat una utopia i cada vegada més veiem com la polarització de la societat va traspassar cap als qui estan darrere dels mitjans de comunicació. O potser, hagi estat a l'inrevés…
La entrada El periodisme que necessitam aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>La finalitat del periodisme ha estat donar a la societat una mirada el més objectiva possible del que succeeix al voltant. No obstant això, aquesta premissa s’ha tornat una utopia i cada vegada més veiem com la polarització de la societat va traspassar cap als qui estan darrere dels mitjans de comunicació. O potser, hagi estat a l’inrevés…
Amb aquest panorama, el més preocupant és tractar de veure cap a on anem. I per a això, com a persones consumidores de béns i serveis hem de plantejar-nos com arribem a aquest punt. Perquè aquesta situació no va passar d’un dia per a un altre, sinó que ha estat un canvi gradual. Com els exemples són molts i en tots els àmbits, ens centrarem en un que ens toca de prop: les persones migrades. Lamentablement, des de fa aproximadament una dècada, les notícies que s’associen a elles estan vinculades a successos tràgics.
Què ens volen vendre?
En aquesta època, existeix un algorisme que premia als continguts que en les xarxes socials són més vists, compartits o aconsegueixen més expressions com ara els polzes a dalt, els cors o els retuits. I aquesta dictadura dels likes s’ha extrapolat a tots els aspectes de la societat. Com anem llavors a pretendre que una història interessant es consumeixi més que una altra que generi morbositat? Per què només val aquest sensacionalisme?
La cultura de la immediatesa ens fa buscar estímuls en les novetats una vegada i una altra. Si veiem constantment notícies tràgiques passarà que ens acostumem a elles i per tant, que necessitem un factor d’impacte major quan tornem a sentir-les. La conseqüència d’aquest cicle és que cada vegada veiem més i més titulars fatalistes. Llegim sobre hordes assaltant una tanca independentment de si són vint o 20 mil persones. O d’onades de persones que arriben en pasteres, quan la realitat és que el gruix de les persones migrades arriba amb avió.
Empatia a mig fer
D’altra banda, quan rebem notícies de persones refugiades, migrades o sol·licitants d’asil, podem veure clarament la doble moral que existeix en els mitjans. Si provenen d’un país europeu o els seus trets són de persona blanca, l’empatia és major que quan es tracta de persones racialitzades. No veiem tant de titular sensacionalista, ni imatges on es mostrin les cares de les persones. És com si uns conflictes o, més ben dit que unes vides, mereixin més respecte que unes altres.
Les conseqüències que preocupen
Les notícies sensacionalistes no sols promouen els discursos racistes de partits polítics. També alimenten als qui generen contingut en xarxes socials i als qui els consumeixen. En el període novembre- desembre de 2022 l’Observatori espanyol de racisme i xenofòbia va registrar un 11 % l’hostilitat cap a persones del nord africà i un 4 % cap a la comunitat gitana. A més, el gruix de les denúncies sobre contingut racista o xenòfob continua sent el discurs cap a les persones migrades i les afrodescendents.
Canviar la nostra mirada pot ajudar al canvi social
Amb aquestes dades, és clar que els esforços que s’estan fent no són suficients. És hora d’aportar el nostre gra de sorra perquè aquesta situació es reverteixi. Perquè totes les persones mereixen la mateixa dignitat i per tant, els mateixos drets.
- Seguir mitjans de comunicació i xarxes socials d’activistes. Donar-los visibilitat als qui visibilitzen l’altra cara de la moneda. Que informar-nos sigui també formar-nos i ampliar la nostra òptica. Fugim del titular sensacionalista que busca vendre morbositat abans que realitat.
- Denunciar els continguts que veiem inapropiats. Amb un parell de clic podem enviar-los a revisió.
- En el nostre dia a dia, animar-nos a fer aquest pas de qüestionar-nos i qüestionar els comentaris, memes, acudits i un altre contingut que difon el nostre entorn. Reflexionar i fer reflexionar.
- No caure en el parany de comentar i donar lliçons a través de fils infinits en les publicacions en les xarxes socials. No sabem qui estan darrere i ens arrisquem al fet que ens agredeixin.
Semblen qüestions simples, però fer-les un hàbit requereix temps. I aquest temps ha d’aportar-nos i aportar. Ens ha de donar la mirada crítica, les ganes de canviar les regles del joc, que les històries de totes les persones importin. Si deixem de consumir sensacionalisme, el contingut de les notícies canviarà.
Autoria: Gisele Farina
Descàrrega l’article aquí.
La entrada El periodisme que necessitam aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>En aquest podcast podràs conèixer a les integrants del taller i també les seves sensacions sobre haver estat part d'aquest projecte.
La entrada Postals sonores: endisant-nos en el Pay attention co-lab aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Pay Attention CoLab, el HipHop com a eina per a la transformació social i estil de vida han estat dos mesos de laboratori. Un procés participatiu amb un grup motor de 15 persones treballant com des del moviment HipHop, connectant-ho inevitablement amb la pedagogia dels drets humans i una mirada local-global, podem sembrar llavors de canvi.
En aquest podcast podràs conèixer a les integrants del taller i també les seves sensacions sobre haver estat part d’aquest projecte.
Escolta-les aquí.
La entrada Postals sonores: endisant-nos en el Pay attention co-lab aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>
Després de dos mesos de feina i aprenentatge, Pay Attention CoLab, el HipHop com a eina per a la transformació social i estil de vida arriba al seu final. Però, us deixam un documental perquè gaudeixin de tota la experiència.
La entrada Estrenam documental sobre Pay attention Co-Lab aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Després de l’estrena del passat divendres 24 de març a Casa Planas, vam generar un documental que recull tot el procés.
Pay Attention CoLab, el HipHop com a eina per a la transformació social i estil de vida han estat dos mesos de laboratori. Un procés participatiu amb un grup motor de 15 persones treballant com des del moviment HipHop, connectant-ho inevitablement amb la pedagogia dels drets humans i una mirada local-global, podem sembrar llavors de canvi.
Aprofitam aquest espai per agrair a Ac.eka.z per iniciar aquest experiment juntament amb nosaltres.
El canvi comença en la ciutadania
A Anamar de Champak psicoart i a Kenneth Nava.
I per descomptat, al meravellós grup que s’ha format.
Podeu veure el documental aquí
La entrada Estrenam documental sobre Pay attention Co-Lab aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]> McBelle, Onírica, Champak i Ac.eka.z, dones activistes que ens comparteixen les seves experiències utilitzant la cultura Hip Hop com a eina per a la transformació social.
La entrada Postals sonores: el Hip Hop com a eina per a la transformació social aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>El hip hop va nèixer no només com a un nou gènere musical, sinó també com una forma de denúncia social. Per mitjà del hip hop, els i les cantants retraten com és la vida principalment als suburbis.
Entrevistem McBelle, Onírica, Champak i Ac.eka.z, dones activistes de Bogotà, Colòmbia. Aquestes ens comparteixen les seves experiències que viuen en la societat, utilitzant la cultura Hip Hop com a eina per a la transformació social.
Escolta-les aquí https://go.ivoox.com/rf/104701830
La entrada Postals sonores: el Hip Hop com a eina per a la transformació social aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Som una societat diversa. Que evoluciona i aprèn constantment gràcies al procés mutu d’interaccions que suposen, entre altres coses, els moviments migratoris. Així ens ho expliquen un grup de persones que han migrat en aquesta entrevista.
La entrada Postals sonores: el meu procés de migrar aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>
Som una societat diversa. Una societat que conviu amb la diferència. Una societat que evoluciona i aprèn constantment gràcies al procés mutu d’interaccions que suposen, entre altres coses, els moviments migratoris. Així ens ho expliquen un grup de persones que han migrat que es troben cada dimarts a Ben Amics, associació LGTBI de les Illes Balears, on a més d’aprendre català s’acompanyen en els seus camins.
Migrades des de Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Canàries i Extremadura ens parlen del seu procés de partida i arribada.
Escolta el seu testimoni aquí. https://go.ivoox.com/rf/104701549
La entrada Postals sonores: el meu procés de migrar aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>
Un tema que inclou a gran part de la societat, ja que en pocs anys, la majoria dels habitants del planeta viurà en aquestes urbs i, segons diversos medis, aquest serà el tema prioritari en aquest any 2023. Què passarà amb les nostres vides a la ciutat? Què significa viure a una ciutat intel·ligent o Smart city? Es basa en control o protecció per a la ciutadania?
La entrada Ciutadania “en escac” a la nova era Smart aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Autoria: Àngela Ponzoa
Qüestionant lo ‘smart’
Portem un temps bombardejats amb una nova eina: la intel·ligència artificial. Aquest fenomen, ens està generant preguntes com: serà més intel·ligent que l’ésser humà? ens prendrà la feina? podrà arribar a crear per si mateixa? en quin lloc quedem les persones davant d’aquest nou avanç imparable? El que portàvem dècades veient a les pel·lícules de ciència ficció, ja es una realitat.
Aquestes qüestions agafen una major dimensió quan ho extrapolem a un camp més ampli: les ciutats intel·ligents. Un tema que inclou a gran part de la societat, ja que en pocs anys, la majoria dels habitants del planeta viurà en aquestes urbs i, segons diversos medis, aquest serà el tema prioritari en aquest any 2023. Què passarà amb les nostres vides a la ciutat? Què significa viure a una ciutat intel·ligent o Smart city? Es basa en control o protecció per a la ciutadania?
Davant de totes aquestes preguntes que ens inquieten a la vegada que ens atreuen, podem, al menys, reflexionar sobre el tema i, així, enfrontar-nos a aquest gran desconegut d’una forma més conscient.
L’avanç cam al món smart a les ciutats, es un debat actual i obert entre la comunitat d’urbanistes, arquitectes, polítics i grans empreses. L’Smart city denota modernitat i solucions als grans problemes del segle XXI, com ho son la contaminació, l’excés de residus, l’augment de la població, etc. A través de la tecnologia, s’aconsegueixen espais més eficients i sostenibles, però també, situa als cànons que sempre han regit l’urbanisme en segon lloc, sobretot, els basats en les relacions interpersonals. Aquest fenomen, ha suposat un canvi radical a l’hora d’enfrontar els problemes de la ciutat.
El big data a la ciutat
Ja als anys 60, la coneguda activista i teòrica de l’urbanisme Jane Jacobs, parlava en el ser polèmic llibre “Mort i vida de les grans ciutats” que per intervenir a la ciutat es imprescindible conèixer-la profundament, des de els punts més vitals per les persones.
Les smart cities podran disposar de dades dels deus habitants per extreure’n coneixement, a través del control, el seguiment i la monitorització, però quins riscos es poden presentar per la privacitat i, per tant, la seguretat ciutadana? Ens portarà un excés de dependència que ens farà més fràgils? Quines desigualtats econòmiques i socials poden provocar que la tecnologia i l’eficiència es col·loquin per damunt de qualsevol altre valor? Es coneix que la bretxa digital que existeix a la ciutat, sempre recau sobre els sectors més vulnerables de la població com els col·lectius minoritaris, gent gran, dones i altres persones en risc d’exclusió social. Com a conseqüència, poden intensificar les desigualtats econòmiques ja existents i les diferencies socials.
Ja al 2014 l’influent arquitecte i urbanista Rem Koolhaas es qüestionava, al congrés smart cities a Brussel·les, aquestes ciutats creades a través de dades obtingudes dels seus ciutadans. Uns mons ‘idíl·lics’ creats per multinacionals que et forcen a viure d’una forma determinada baix el lema d’un fals bé comú, deixant de nou a les minories fora.
Actualment, la remembrada sociòloga especialista en ciutats globals Saskia Sassen, explica que ‘les experiències urbanes son bastant més complexes que les dades’. Això ens remet a les paraules de Jane Jacobs, abans mencionades, on parla de la complexitat de les relacions, les sinergies, sensacions i puts neuràlgics de les ciutats. Paràmetres difícils de mesurar amb dades i estadístiques. De la mateixa forma que no es feina fàcil convertir les dades en coneixement sobre les experiències viscudes a la ciutat.
Tecnologia i ciutadania
Tot i així, molts altres agents involucrats en la materia plantegen clarament les denominades ciutats intel·ligents com una eina util per abordar els problemes actuals de la ciutat, com el manejament dels recursos i l’ús de les infraestructures.
Un fet que es manifesta en moltes urbs i grans metròpolis que ja es troben adoptant característiques smart com ho són Shanghai, Seul, Barcelona, Beijing i Nova York. Ciutats que encapçales l’índex d’Smart City 2022. A totes elles s’ha arribar a reduir la contaminació, s’ha aconseguit una recollida de residus més eficient i s’ha introduït millores en l’ús de ’smart phone’ per accedir als serveis, entre d’altres. Canvis que conviden a pensar que estem més que immersos en aquest sistema que no para d’avançar.
Segons el programa de Desenvolupament de les Nacions unides a l’informe “Smart cities: conceptes, tecnologies i desafiaments”, existeixen dues formes diverses d’abordar aquesta nova concepció de ciutat:
- El primer contempla la implementació de les últimes tecnologies per tots els aspectes del desenvolupament urbà. Un model més que criticable des de el punt de vista de molts especialistes en la matèria, però en el que grans empreses surten beneficiades, ja que posiciona la tecnologia en primer lloc. Això por emfatitzar les diferències socials i deixar a les minories desprotegides, ja que no totes les persones tenen accés a les últimes tecnologies. En Beijing, per exemple, s’accedeix i paga el transport públic a través dels telèfons. Una circumstància que perjudica a possibles demandants del servei que no son usuaris o no tenen accés a les últimes tecnologies, com seria el cas de determinada gent gran.
- Ell segon, més holístic, on les necessitats de la ciutadania, la promoció de la vida comunitària, la cooperació i la participació en la presa de decisions, son punts prioritaris i la tecnologia serveix per facilitar la vida i la qualitat de la ciutat. Així passa a Barcelona amb projectes participatius com e l de “camins escolars”, on es promouen trajectes cap a l’escola de forma autònoma i segura, promocionant independència i coneixements a les noces generacions i convidant a reduir l’ús de l’automòbil. Al mateix temps, s’implementa la tecnologia als sistemes d’il·luminació i transport públic per fer un ús més sostenible i eficaç. Per exemple, baixant el consum de l’electricitat amb el canvi a enllumenat LED o la utilització de sensors que controlen les hores d’encès depenent de la llum natural.
Mols urbanistes i pensadors de la ciutat recolzen aquest segon enfoc, enter ells la urbanista i arquitecta especialista en perspectiva de gènere, Zaida Muxí, que exposa la necessitat de repensar la ciutat des de la ciutadania, afegint que s’ha de tenir especial atenció a la visió de gènere i la inclusió de tots els col·lectius. Argumenta que les “smart cities” han de ser una eina per millorar la qualitat de vida de les persones, no per controlar-les o per afavorir a les grans empreses”.
Afrontant nous reptes
El debat segueix vigent i amb molts dubtes a resoldre, en aquest canvi entren en joc punts com la sostenibilitat, el confort i la seguretat, i entren agents polítics, econòmics empresarials. Òbviament, estem en una nova era i la majoria de les ciutats intenten influir-se en aquest mon “smart”, a vegades sense tenir en compte els aspectes més humans.
La tecnologia es imprescindible per millorar la eficiència i la qualitat de vida de les ciutats, sobretot si tenim en compte els grans reptes ecològics que ens esperen. Però es molt important que aquest procés sigui abordat amb ètica i responsabilitat i sense oblidar-se de les persones, les relacions, els espais i el caos que brinda la seva autenticitat.
A la fi, les ciutats, son i seran llocs de relació, on tots i cadascuna de les persones que habiten en ell, han de trobar-se incloses.
Per tots aquests aspectes, incalculables a través de l’omnipresent big data, s’ha de tenir especial cura amb el procés d’adaptació d’una ciutat i els seus habitants cap a aquesta era smart. Tenint en compte els possibles perills que suposa deixar a la humanitat en mans d’una eina de control tan potent, que pot arribar a ser capaç de decidir que ens convé i que no.
Descàrrega l’article
Per saber-ne més
https://bithabitat.barcelona/bretxadigitalbarcelona/assets/pdfs/BretxaDigitalBarcelona2020_cas.pdf
https://blogs.uoc.edu/ciudad/saskia-sassen-y-el-mito-de-la-ciudad-global-ideal/
https://elpais.com/economia/negocios/2021-11-14/ciudades-mas-humanas.html
https://raco.cat/index.php/IDP/article/view/n33-barcelo
https://revistas.urosario.edu.co/xml/357/35771891007/html/index.html
https://saladepremsa2.upc.edu/al-dia/mes-noticies/2011/smart-city.html
https://www.metalocus.es/en/news/smart-cities-called-smart-condemned-being-stupid
https://www.plataformaurbana.cl/archive/2016/05/04/jane-jacobs-y-la-humanizacion-de-la-ciudad/
La entrada Ciutadania “en escac” a la nova era Smart aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Per què no hem de parlar de països desenvolupats i no desenvolupats? Quina diferència hi ha entre multiculturalitat i interculturalitat? S'ha acabat el colonialisme?
Perquè encara manca molt per aprendre i fer. Na Orokia ens xerra de tot això i més en aquesta entrevista.
La entrada Postals sonores: entrevista a Orokia Clara aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>Des del Fòrum de Comunicació Educació i Ciutadania tenim l’immens plaer de poder entrevistar a Orokia Clara, membre de CNAAE Mallorca. Ens comparteix els seus coneixements sobre la interculturalitat I l’antiracisme, dos antídots claus en la societat actual.
Per què no hem de parlar de països desenvolupats i no desenvolupats? Quina diferència hi ha entre multiculturalitat i interculturalitat? S’ha acabat el colonialisme?
Perquè encara manca molt per aprendre i fer. Na Orokia ens xerra de tot això i més en aquesta entrevista.
Escolta-la aquí.https://www.ivoox.com/compartint-amb-orokia-clara-audios-mp3_rf_105857380_1.html
La entrada Postals sonores: entrevista a Orokia Clara aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
]]>