Moviments migratoris: quan el problema no és el nombre de persones

Objectius:

• Aproximar-se de manera crítica a les narracions informatives. Valorar el seu rigor i el seu oportunisme
• Desmitificar l’associació que s’estableix entre moviments migratoris i invasió

Per què és important:

• Darrerament els mitjans tendeixen a associar els moviments migratoris amb fets delictius i invasius.
• En temps de crisi, els moviments migratoris s’estan associant amb actes delictius i d’amenaça a l’estabilitat de la societat espanyola i europea.
• Paral·lelament observem com el panorama europeu més recent cada vegada hi ha més presència de partits d’extrema dreta amb un clar sentiment xenòfob.

Propostes de treball:

– Analitza la frase amb què s’obre aquest informatiu:
“No hacemos más que ver en los ultimos meses abalanchas, saltos, carreras de subsaharianos… Y Ceuta y Melilla parecen la gran puerta de la inmigración europea. Pero los datos oficiales, no dicen lo mismo.”

• Quina et sembla que és la intenció d’aquesta frase? Què et sembla que vol explicar?
•  De quina manera es perceben o descriuen les persones que volen migrar? Es refereixen a elles en positiu o en negatiu?
•  Què vol dir que Ceuta i Melilla siguin la “puerta de la immigración” europea? Et sembla que amb aquesta frase es parla dels moviments migratoris d’una manera rigorosa? Sabem qui són els seus protagonistes i quins són els seus motius?

– Tot seguit el to de la notícia canvia.

• Què s’explica? Quin interès hi ha en dir que Ceuta i Melilla no són la porta de la migració a Europa?
•  Quines sí són les portes de la migració, segons els testimonis a qui s’entrevista? Per quin motiu la notícia no aprofundeix en aquestes altres portes?
•  Aquesta notícia quin tipus d’informació aporta? Creus que aporta una informació útil? Creus que aporta una informació rigorosa? Creus que és confosa?
•  Finalment, el seu missatge, quin problema detecta? Alhora, quin problema soluciona?