Cinefòrum: Invisibles. Capítulo segundo “Seis de cada diez”

CINEFÒRUM

“Los Invisibles.

Capítulo segundo: ‘Seis de cada diez’ ”

Direcció: Gael García Bernal, Marc Silves, 2010.

Producció/país: amb el suport d’Amnistia Internacional, Mèxic

Durada: Documental sencer, 24 min. Capítol: 7min.30seg

Gènere: Documental

Recomanada: a partir del segón cicle de la ESO

Localització vídeo

Localització capítol

 

Temes: Moviments migratoris, perspectiva de gènere, globalització, cadenes globals i transnacionals, violència sexual.

Sinopsi: Documental que relata els testimonis de diferents persones que emprenen un procés migratori des dels països sudamericans cap als EEUUA tot cercant oportunitats. Gràcies a les narracions en primera persona coneixem les motivacions, les esperances, les pors i els perrills als que els protagonistes s’exposen en una de les rutes migratòries més perilloses: el pas de Mèxic.
Aquest documental consta de 4 capítols:
(1) Seaworld

(2) Seis de cada diez

(3) Los que quedan

(4) ‘¡Gol!’
En aquesta fitxa es treballa de manera específica el segon capítol que és el que fa referència a les dificultats afegides d’aquest procés migratori que només pateixen les dones pel simple fet de ser dones.

Per què és important:

Aquest capítol es centra en les experiències de les dones immerses en ple trànsit migratori. Experiències que en la seva majoria són silenciades per part dels mitjans de comunicació. Aquestes, només són visibles quan es fa referència a la violència que s’exerceix sobre les dones. En aquest sentit el documental ens interessa per què té en compte i relata les experiències de les dones des del respecte:

  • dona visibilitat a les experiències de les peresones que migren enc ondicions d’especial risc i vulnerabilitat.
  • tracta la violència sexual que pateixen les dones amb respecte i sense caure en un relat sensacionalista.

Objectius específics

  • Aproximar-nos al relat en primera persona dels trajectes migratòris de les dones.
  • Refexionar al voltant del rol que les dones es veuen obligades a assumir en els processos migratoris.

Propostes de treball:

Les condicions del viatge

El documental ens explica que els homes i les dones que emprenen aquest viatge s’exposen a perills i amenaces per part de les persones que volen beneficiar-se de la seva situació de vulnerabilitat.

  • Què els pot passar als homes? Què els pot passar a les dones? Per què creus que s’estableix una diferència davant el ris de patir una agressió sexual?
    Per quins motius les dones poden patir abusos o violència sexual? Què motiva als homes a abusar sexualment de les dones? Creus què cerquen plaer o què es tracta d’un abús de poder?
    Fixa’t en aquesta frase del documental:

“las mujeres que salen de sus países se inyectan, este, una solución anticonceptiva… ya vienen predispuestas a que las puedan violar”

  • Què entens pel fet que les dones “ja venen predisposades a que les puguin violar”? Es refereix a que ho accepten sense més? Es refereix a que les persones hem normalitzat el fet que es pot abusar de les dones pel simple fet de ser dones?
  • Creus que és just que una idea com aquesta estigui normalitzada? Què significa que s’hagi convertit en un fet normalitzat? Per què encara avui els homes poden exercir aquest tipus d’abús i de poder? Què podem fer per que aquesta frase tan horrible no sigui normal o lògica?
  • Què et sembla el treball de Mariela, la psicòloga voluntaria de l’alberg de migrants? Què opines de la seva feina? Creus que aquestes albergs són necessaris? Si no fos per aquests albergs, qui cuidaria de les persones que sol·liciten assistència i de les dones que es veuen exposades als abusos sexuals i als embarassos no desitjats?

El moment de decidir

“yo tengo que viajar para Estados Unidos para poder darle a mis niños todo, porque es lo que más deseo en la vida…que ellos tengan lo que yo no pude tener, mis estudios… eso fue lo que me motivo viajar a Estados Unidos; y si sé que voy a llegar”

Una vegada has vist el documental, és important que analitzem els testimonis de les protagonistes.

  • Quins són els motius pels que emprenen aquest viatge? Creus que la seva decisió és fàcil per elles? La seva decisió implica una oportunitat de millora només per a elles? Només prenen aquesta decisió pensant en sobreviure? O pensen també en sostenir i millorar la vida de les persones que tenen al seu càrrec?
  • Creus que són conscients dels perills que han d’afrontar al decidir emprendre aquest trajecte? Tot i així, per què prenen aquesta decisió?

“La decisión de las migrantes de buscar mejores condiciones económicas para salir adelante con sus familias, se ve motivada por en un continuum de discriminación, exclusión y violencia, -incluyendo el abandono y la irresponsabilidad de los padres de sus hijos- en sus países de origen”. (Monzón, 2006).

Les expectatives

  • Després d’haver sentit aquestes dones, creus que quan arribin al seu destí els serà fàcil rependre la seva vida? Què creus que suposa per elles arribar als Estats Units? Creus que tenen una imatge real del país, o més aviat en tenen una imatge idealitzada?
  • Quines opcions de treball creus que tindràn? Els serà fàcil trobar-lo? Feu una llista dels tipus de feines que cregueu que podran trobar.
    Una vegada heu fet la llista, llegiu el següent:

“En el caso de las mujeres, la demanda laboral se concentra en los servicios de cuidados vitales, como consecuencia de la crisis en el esquema reproductivo en países desarrollados. En nuestro caso, en Estados Unidos, debido al envejecimiento de la población y la carencia de servicios públicos para el cuidado de personas dependientes (niños y niñas, enfermos, y ancianos y ancianas) sin que a la par exista una redistribución, entre mujeres y hombres, de las cargas del trabajo reproductivo. Al respecto introduciríamos el concepto de “cadenas globales de cuidado” que se caracterizan por el incremento en la demanda de trabajadoras inmigrantes para que realicen ese rol de cuidado y el trabajo doméstico que las mujeres estadounidenses, incorporadas cada vez más al mercado laboral, no quieren o no pueden continuar asumiendo (Monzón, 2006). Los efectos de la creación de estas “cadenas globales de cuidado” son el reforzamiento de los roles inequitativos de género y la continuidad en la separación entre las esferas pública y privada en detrimento de las mujeres (Gil & Pérez Orozco, 2011).

Una vegada heu llegit aquest apunt, torneu a la llista que heu fet i pregunteu-vos:

  • La majoria dels treballs estan relacionats amb el món de les finances?
  • Amb el món del comerç?
  • Amb el món del servei i la neteja?
  • Amb la cura als altres?
  • Amb el treball sexual?
  • Justifiqueu la vostra resposta.

 

Bibliografía

-Gil, S. L. & Pérez Orozco, A., 2011. Desigualdades a flor de piel: cadenas globales de cuidados

– Gregorio Gil, C., 1998. Migración femenina: Su impacto en las relaciones de género

-Monzón, A.S., 2006. Las Viajeras Invisibles: Mujeres Migrantes en la Región Centroamericana y el Sur de México.

 

Descarrega en PDF