En un dels seus llibres, el filòsof Yuval Harari argumenta que les xarxes socials teixides per l’homo sapiens, que el fan únic en la seva espècie, foren possibles gràcies a la capacitat de creure més que en la capacitat de cooperar. Creure en causes comuns va portar a les persones que vivien en llocs distants a defensar-les, a evolucionar i a construir la societat mundial actual. A la llum d’aquestes reflexions, després del succeït amb la Covid-19, em pregunto: en què hauríem de creure ara? Quines xarxes socials hem de teixir? Les respostes no són fàcils: hem viscut en primera persona les conseqüències d’anys de desmantellament de la sanitat pública, la fragilitat d’un sistema econòmic servil al turisme de masses, menysprear la realitat dels treballs en sectors tan diversos i essencials com ho són les cures i l’agricultura (amb el plus de ser ocupats, majoritàriament, per persones que han migrat, avui sinònim de la precarització laboral). La classe política que busca fer llenya de l’arbre caigut i seguir amb models econòmics generadors de bretxes socials i nocius per als ecosistemes. Davant aquest panorama, llavors, en què podem creure? Què podem construir?
En la nova normalitat, ningú ha d'estar enrere
En la nueva normalidad no podemos dejar a nadie atrás.

Creguem en la nostra acció conscient

Els nostres hàbits de consum generen desigualtat social: per a aconseguir baixos preus es necessiten baixos costos i això es tradueix en mà d’obra barata, arribant en situacions de neo-esclavitud. Els acords comercials internacionals, com el TTIP, perpetuen i normalitzen l’explotació laboral, un sistema de relacions neo-colonialis, i vulneren el medi ambient.

Creguem que només és possible un canvi, si entenem que no hi ha pla B ni planeta alternatiu

La crisi climàtica és una realitat que, per exemple, porta a comunitats senceres a abandonar els seus llogarets i les seves terres de cultiu.

Creguem que és un problema que afecta la ciutadania global

No es tracta de triar entre la solidaritat local i solidaritat internacional. De fet, es tracta d’exigir condicions de vida dignes: davant els mateixos processos d’empobriment i vulneració de drets humans hi ha d’haver les mateixes esmenes. Arreu. La protecció social i sanitària no pot discriminar segons processos de racialització, homofobia, masclisme, adultcentrisme, classisme o occidentalisme.

Creguem en el nostre poder de convocatòria i en la pressió social

Un 15 de maig de 2011 omplirem les places exigint polítiques inclusives, democràtiques i globals. Tot i que ara hauríem de recordar portar alcohol 70%, màscares i guardar la distància de seguretat, sortim als espais públics a exigir que l’ínfim 0,7% promès del pressupost de cada Comunitat autònoma es destini a projectes de cooperació.

Una vegada que creguem en tot això:

Treballem, colçe amb colçe, per una redistribució de la riqueses i una dignificació del treball. Les matèries primeres no són un recurs infinit i, en conseqüència, el model extractivista ha de deixar de ser el motor de l’economia. Reconeguem la importància dels sectors vinculats a l’agricultura i a les cures, base de la societat. Construïm economies locals fortes i ecològicament sostenibles: no podem revertir els canvis actuals, però sí que podem frenar la corba. De fet, existeixen accions que tenim a l’abast:
  • consumir fruites i verdures de temporada, de preferentment locals,
  • substituir el cotxe per la bicicleta i el transport públic,
  • investigar sobre l’impacte del turisme abans d’escollir on viatjar i com viatjar, 
  • triar roba amb tints i teixits naturals. La fibra sintètica que es desprèn en les rentades no és filtrada per les depuradores i, en conseqüència, arriba als llits marins i fluvials.
  • canviar els mil productes de neteja i d’higiene pels de les nostres àvies: lliures de parabenos, microplàstics i que no generin compostos organoclorats. Tot això s’incorpora al cicle de l’aigua!
  • reutilitzar i reparar abans de comprar nous utensilis, electrodomèstics o objectes de decoració,
  • triar productes de comerç just.
Eduquem per a una ciutadania global intercultural, entenent que els “col·lectius que han migrat” mereixen la mateixa garantia de drets que les persones “natives”. Que el respecte, la integració i el feminisme no siguin utopies ni figurin només en formularis de projectes socials. Si vivim en un mateix planeta, no pot haver-hi ningú que determini qui pot gaudir dels drets humans i civils. Trepitgem els carrers: sumem-nos a les manifestacions fins que la justícia social i climàtica sigui una realitat, cap societat ha aconseguit canvis substancials quedant-se de braços plegats. Per això mateix, no esperem que els mitjans de comunicació amb el seu sensacionalisme anegui la nostra mirada per procurar una reacció efímera que no aconsegueix transformar.  Realment necessitem de la cultura de l’impacte (recordam Aylan Kurdi) per a adonar-nos de la realitat? Sembla que la llista sigui inabastable, però només cal una cosa per començar: preneu-vos cinc minuts per a llegir el manifest “Cooperar, la nova normalitat”, adhereix-t’hi, i fes-ne difusió. Perquè quantes més veus creguin i creïn, més mans hi haurà per a reconstruir. No deixis d’ (in)formar-te: amb la sobreexplotació mediàtica és molt difícil tenir pinzellades del que és veritable. Et deixem bibliografia per a ajudar-te!

Bibliografia consultada

Andalucía acoge, mayo 2020. Andalucía acoge y Red acogen insta al gobierno a profundizar en soluciones jurídicas que protejan a las personas migrantes y refugiadas a largo plazo.Acoge.org, junio 2020. Recuperat de: https://acoge.org/andalucia-acoge-y-red-acogen-instan-al-gobierno-a-profundizar-en-soluciones-juridicas-que-protejan-a-las-personas-migrantes-y-refugiadas-a-largo-plazo/ Argüelles Ramos, Lucía, junio 2020. ¿Y si aprovechamos para discutir sobre la renta básica agraria? El diario.es. Recuperado de: https://www.eldiario.es/ultima-llamada/aprovechamos-discutir-renta-basica-agraria_132_6021695.html Enginyeria sense fronteres Catalunya. (2016). Què és el TTIP? Què estem fent per combatre’l? Junio 2020, ESF-Cat. Recuperat de: https://esf-cat.org/es/blog/2016/05/10/que-ttip-que-fem-per-combatrel/ Europa press. (2020). Ya son 900 las ONG y colectivos piden la regularización «urgente» de migrantes ante la pandemia del COVID-19. epsocial.es, junio 2020. Recuperat de: https://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-ya-son-900-ong-colectivos-piden-regularizacion-urgente-migrantes-pandemia-covid-19-20200417134206.html Felipe Pérez, Beatriz; Iglesias Márquez, Daniel (2018). Migraciones Climáticas: visibilizando las causas subyacentes y sus múltiples realidades. Revista pueblos, junio 2020. Recuperat de :https://migracionesclimaticas.org/migraciones-climaticas-visibilizando-las-causas-subyacentes-y-sus-multiples-realidades/ Without rights for agri-food workers, Europe’s food suplies rest on shaky groud. picum.org, junio 2020. Recuperat de: https://picum.org/wp-content/uploads/2020/04/Joint-statement-farm-workers_final_layout_16April2020.pdf