Opinió crítica: Covid19, migracions climàtiques i persones refugiades

Dimecres 29 d'abril de 2020

Dimecres 29 d'abril de 2020

Tot just ahir s’enunciava el pla en desescalada que contempla quatre fases perquè els nostres moviments quotidians i econòmics tornin a «una nova normalitat». Bones notícies, sense dubte. I ara que ens trobem en aquest procés, també haurem d’anar pensant en com volem, la societat global, començar a demandar accions-reclams perquè aquesta «tornada a la normalitat» impliqui una nova forma de reorganització socioeconòmica per anar a una «altra» normalitat.


Hi ha moltíssimes accions i propostes en mans de moviments veïnals, i col·lectius i entitats ecofeministes i antiracistes, que són portaveus d’aquelles experiències vitals i comunitàries que han patit de manera directa els efectes més cruents del Covid19. Efectes que han accentuat els ja existents estats de desigualtat, empobriment i marginalització sistèmica, i que per això han de ser escoltades. És innegable que hem de repensar i posar en pràctica accions socials, culturals, econòmiques i polítiques que procurin una redirecció d’allò que fins avui, des de les hegemonies, s’ha defensat com a «progrés». Doncs aquesta idea de «progrés» serà la que dissenyarà les polítiques de restauració socioeconòmiques. Són moltes les múltiples crisis que Covid19 ha desemmascarat i que pel manteniment de la «normalitat» històrica i institucionalitzada s’han anat velant. Crisi de cures, de consum, de relacions de poder, entre d’altres. I cal que es treballin a escala global.



És per això que volem compartir les realitats a què es veuen abocades cultures i comunitats senceres que viuen els marges de la nostra «normalitat». Per exemple, les adversitats de les persones que viuen en confinaments perpetus en els maldits «camps de refugiats»; i les que han hagut de ser «refugiades de manera temporal» a causa dels diferents impactes climàtics no sempre «naturals» en els territoris amb què tenen una relació de convivència i dependències.


Us recomanam que no deixeu de llegir les dues anàlisis i reflexions críticament lúcides que us recomanam.

Hacinados y sin agua: la desprotección en los campos de refugiados por Noemí López Trujillo

Migraciones climáticas en tiempos de Covid-19 por Beatriz Felipe.

Dos textos que expliquen la situació de persones obligadament desplaçades, que convoquen la nostra responsabilitat vers la seva situació, i que plantegen reptes a assumir per garantir la sostenibilitat i la dignitat de les seves vides i sol·licituds d’asil internacional. Mentre ho fem, preguntam-nos com volem que siguin les propostes de descalonament des de la coherència global. El que volem per nosaltres ha de ser responsable i conseqüent amb la realitat dels ‘altres’.

Descarrega en Pdf

0 Comments