El curs passat, fruit d’un procés participatiu en que ens vàrem implicar més d’una vintena de professionals vinculades a l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament -entitats, ONGd’s i administració pública-, elaboràrem un document que, amb la voluntat de revisar de manera crítica com definir i com treballar la cooperació transformadora, recopilés una sèrie de reflexions i línies de treball a seguir. 

Les nostres reflexions busquen una coherència. Una coherència que permeti treballar una cooperació que aposti per incentivar la responsabilitat en un món que, cada vegada més, comercialitza les experiències, la participació i la implicació social. Per això, es fa necessària:

●         Coherència política: Necessitat de treballar amb l’administració per a facilitar els processos de canvi a través dels pressupostos, l’avaluació, l’establiment d’objectius, i la coordinació d’estratègies que augmentin la responsabilitat social.

●         Coherència en la intervenció: fugir de campanyes econòmiques basades en la cultura d’impacte; fer pedagogia dels drets humans i dels objectius de desenvolupament sostenible; no crear dependències amb les contraparts; promoure la diversitat cultural; incorporar l’ecofeminisme en la gestió.

A partir d’aquestes inquietuds, s’obre la necessitat de plantejar de quina forma aconseguirem treballar aquests objectius. En aquest sentit, hem de trencar el paradigma de la cooperació tal com s’ha treballat fins ara, i començar a treballar una cooperació transformadora, rupturista amb el model vigent que, més de les vegades que volguéssim, tendeix a una intervenció de caràcter més assistencialista, unidireccional i vertical.

Molts són els reptes de futur als quals ens enfrontem per a aconseguir aquests objectius:

●         Promocionar una cooperació transformadora pausada, moderada i estratègica. Equilibrada amb l’administració, la base social de les entitats, i les persones i el context destinatari.

●         Treballar l’educació pel desenvolupament/transformadora com a eina principal que ens permetrà fer pedagogia dels drets humans, qüestionar la racionalitat econòmica i aconseguir una ciutadania que demandi per si mateixa la necessitat de crear una ciutadania global, intercultural, igualitària i inclusiva.

No és fàcil i queda un llarg camí, hem de començar a treballar en això!

Per això et convidem al fet que consultis el document complet en aquest enllaç