Opinió crítica: #NovaNormalitat: No més vides il·legals

Dia Internacional de les Persones Migrades

Migrar és un dret universal. Però migrar està subjecte a tractats internacionals i als condicionants que cada país pot decretar de manera unilateral segons el seu estat de privilegi en el panorama mundial. Així doncs, l’experiència migratòria es veu sotmesa a unes relacions de poder que es regularan segons polítiques geoestratègiques. Històricament, les potències mundials van legitimar l’experiència migratòria com un exercici d’enriquiment, domini i expansió. Avui, que s’han apropiat del seu control, i han convertit els moviments migratoris en un exercici d’opressió i de coacció que perpetuen els antics trànsits i relacions de poder colonials.

Les experiències migratòries regulades des del prisma colonial porten implícites múltiples violències que es justifiquen, defensen i blinden en un entramat burocràtic i legislatiu que té la capacitat de transcendir en el sistema de relacions que té efectes a nivell global i local. Mentre escrivim aquest text, s’estima que en el món hi ha prop de 272 milions de persones que han migrat, dels quals un 74% són laborals, i que tan sols suposen el 3,5% de la població mundial. Així i tot, davant unes dades que no suposen una amenaça per l’equilibri de l’ecosistema humà occidentalista, el control fronterer que s’exerceix en les aigües mediterrànies ha costat, des del 2018, 1020 vides humanes (204 estan mortes i 816 desaparegudes ). En paral·lel, els discursos d’odi o les conductes xenòfobes i racistes no cessen en els nostres entorns de convivència. Conductes que, molt sovint, resulten paradoxals, contradictòries o, simplement ridícules, en tant que davant un món tan globalitzat com el nostre i amb un bagatge històric d’afany apropiacionista (el colonialisme continua vigent), es transversalitza un biaix de classe que és capaç de desmuntar, en menys d’un nanosegon, la lògica dels sistemes de control i vigilància supremacistes.

Sense anar més lluny. Aquesta setmana, la portada d’un dels diaris locals de més tirada feia mostra de la insensatesa implícita en els processos de racialització actuals de la qual el periodisme ha de començar a desprendre’s de manera urgent.

Més enllà del greuge comparatiu que observem en els dos titulars de la portada -hi ha persones migrades de primera i de segona segons un biaix de reconeixement classista-, l’alerta ens salta quan en el primer titular, «il·legal» és converteix en el substantiu que de manera ‘natural’ identifica a certes persones o col·lectius que han migrat. Circumstancialitat que, una altra vegada, es deu a un reconeixement de classe i diferenciació entre ‘migració comunitària’ o ‘migració extracomunitaria’.

La problemàtica és greu. D’una banda, ens trobem davant un exercici periodístic reduccionista i ple de prejudicis que hauríem de pressuposar objectiu i rigorós. D’altra banda, perquè el fet que els ‘públics’ puguem entendre aquest titular sense problemes -justificant potser així la seva suposada legitimitat per a emprar-se-, implica que hem assimilat sense problemes un biaix racista i classista que connecta directament amb la nostra herència colonial. Què tal si ens mirem en el mirall?

Il·legalitat no és una qualitat humana. És un constructe, una categorització que es regula segons el que una societat considera allò que és bo, allò correcte, allò que podem controlar i fiscalitzar. Migrar no és ni hauria de ser una experiència sotmesa a una conducta delictiva. L’experiència migratòria s’ha ni hauria de regular-se segons estratègies geoestratègiques.

No hi ha vides il·legals.

Descarrega en PDF