BONA PRÀCTICA PERIODÍSTICA

Sanidad universal, un arma contral la pobreza

Temes: Salut, creixement sostenible, economia i globalització

En el reportatge es fa una defensa del dret d’assistència sanitària gratuïta que s’està duent a terme a diferents països en vies de desenvolupament. I la manera en com exerceix aquesta defensa ens sembla molt oportuna per diferents motius, ja que alhora que suposa un exercici periodístic inusual, ens permet conèixer dades i diferents realitats socials que sovint són silenciades des dels mitjans de comunicació de consum massiu:

  • Quan ens enfrontem a un titular així pensem que la notícia es centrarà només en els països en vies de desenvolupament. No obstant, no és així, doncs el reportatge contextualitza la necessitat d’una sanitat pública a nivell mundial.
  • El titular ja és de per si molt revelador, doncs, de manera inusual s’associa sanitat pública gratuïta i pobresa d’una manera positiva.
  • Molt sovint quan es parla de sanitat i de països en vies de desenvolupament els relats acostumen a ser tremendistes, especificant més les mancances i la impossibilitat de cobrir totes les necessitats per manca de recursos, sobretot econòmics. En aquest cas, la noticia presenta de manera positiva una inversió econòmica que serà sostenible al llarg del temps, rendible econòmicament, i beneficiosa a escala humana.
  • Desmarcant-se d’una tendència informativa generalitzada a l’hora de relatar diferents realitats pròpies dels països en vies de desenvolupament, la defensa d’aquest nou projecte fuig de la necessitat de ser recolzada i avalada per les polítiques econòmiques i sanitàries europees.
  •  Per explicar els beneficis econòmics i humans d’aquesta inversió en sanitat pública, la periodista posa en crisi el sistema sanitari dels coneguts com països del nord.
  •  De manera inusual, es fa servir una experiència que es du a terme en els països en vies de desenvolupament com a solució o font d’inspiració per als països del nord.
  •  El redactat de la notícia fuig de tot sensacionalisme. Si bé parteix d’una experiència personal en cap cas utilitza dramatismes per exemplificar la seva argumentació. Tampoc ho fan els vídeos que acompanyen la notícia.
  •  Les raons que donen suport a la necessitat d’una sanitat pública en l’àmbit mundial s’argumenten a través de dades obtingudes d’estudis quantitatius, però mai d’una manera despersonalitzada.
  •  A l’hora de parlar dels beneficis que suposarà la implantació d’aquesta cobertura sanitària fuig d’un relat ingenu, il·lusori o condescendent.
  •  No s’amaguen les dificultats de la seva implantació. Atén a la diversitat de vies i de possibilitats que poden fer efectives la seva implantació. Per centrar les dificultats atén a problemes estructurals que atén tant a diferents realitats econòmiques com contextuals: infraestructures, població prioritària a ser atesa, la necessitat de comptar encara amb suport dels països del nord,…

Realitats que ens permet conèixer:

  • “El derecho a la asistencia sanitaria gratuita para toda la población es una de las fórmulas que los expertos consideran más eficaces para luchar contra el círculo de la pobreza.”
  •  “La inversión salvaría ocho millones de vidas al año y generaría unas ganancias de unos 360.000 millones de dólares (266.000 millones de euros) anuales entre 2015-2020.”
  •  “Si se atajan las enfermedades evitables y se mejoran los indicadores de salud, se incrementa la fuerza laboral y la productividad de estos países.”
  • “La universalización de la cobertura, la eliminación de las barreras económicas de acceso a la salud, es la receta que los estudiosos de los sistemas sanitarios llevan años prescribiendo.”
  •  “Por mucho que crezca un país, si hay obstáculos que impiden el acceso a la asistencia médica su desarrollo se verá lastrado y las desigualdades permanecerán” Bruno Meessen, Instituto de Medicina de Amberes.