MALA PRÀCTICA PERIODÍSTICA

Angelina Jolie contra la solidaridad pagada

Temes: comunicació, cooperació, desenvolupament, ajuda humanitaria

En aquest document es proposa treballar críticament aquest article ja que considerem que contribueix a una estigmatització del món i treball de la cooperació internacional. En aquest cas es tracta del relat d’una gestió compromesa i controvertida realitzada per Halo Trust, una organització internacionalment reconeguda que concentra la seva tasca en la neutralització de les mines antipersona no desactivades i amagades en zones devastades per conflictes bèlics.

En l’article s’explica com Angelina Jolie, actriu involucrada en diferents accions d’ajuda humanitaria, va abandonar el consell assessor de Halo Trust. Els seus motius, en el seu moment, era que volia dedicar-se a altres tipus d’accions. No obstant, després de 18 mesos, una persona anònima ha revelat que els autèntics motius foren que no estava d’acord en la manera com Halo Trust va remunerar a unes persones que formen part del consell assessor de l’organització, i a unes gestions encomanades. Exposats els fets, i tenint en compte el suggerent titular de l’article, en un principi sembla que la finalitat d’aquesta noticia sigui la d’establir una denúcia o reflexió al voltant de com Halo Trust ha gestionat alguns dels seus recursos econòmics. No obstant, l’article que tenim entre mans elabora un exercici periodístic frívol que, per la manera en com narra els esdeveniments, accentua els prejudicis associats de manera tradicional al treball de la cooperació internacional.

Per endavant, direm que l’objectiu de la nostra crítica no és defençar Halo Trust, sinó que és observar per què la noticia no està escrita des d’un punt de vista responsable. Pensem que denunciar les irregularitats que poguem coneixer en el món de la cooperació internacional és un exercici de responsablitat social. No obstant, com defençarem a continuació l’article no aconsegueix establir una reflexio crítica sobre la necessitat o la gestió de els organitzacions humanitaries. Els motius són els següents:

– L’article manté en tot moment un to especulatiu. Si ens hi fixem la seva lectura és complicada i les afrimacions no tenen un orígien clar. És com si tot el que llegim ho sabem per què ens ho ha dit una altra persona, però no per què la font estigui contrastada.

– Quan l’article apunta les quantitats que s’han pagat per les gestions, l’article no contextualitza si aquests pagaments són o no necessaris. Més enllà de que potser no són raonables pel preu elebat, no sabem amb certesa a què s’han destinat ni com s’han gestionat. D’una banda, per què en el fons aquesta xifra és anecdòtica. És a dir, segons l’article, només sabem que és a Jolie a qui li sembla desproporcionada. D’altra banda, per què en el moment en que aquestes xifres es defencen, només es recorre altre vegada a l’anècdota. És a dir, al que una de les persones involucrades en la seva gestió va dir en un moment determinat -“sensato e inteligente de hacer”-, també de manera descontextualitzada.

– La suma d’aquests dos apunts fa que la narració que sustenta i construeix aquesta noticia -en algun moment ens diuen per què és important la decisió de Jolie?- s’assembli a un fulletó. En realitat no hi ha noticia, només una anècdota explicada d’una manera enrevessada, explotant el rumor. Això contribueix a que la notícia desacrediti el treball de la cooperació internacional en general. Doncs en comptes de convidar a la reflexió, al tractar-se d’una notícia descontextualitzada, sense motiu, i no perseguir un clar objectiu de denúncia, el que fa és alimentar i intoxicar el clàssic prejudici social que defença que el treball de la cooperació internacional no és un negoci net ni necessari.

– Més enllà de si Halo Trust ha actuat correctament o no, fet que no podem saber ja que tot es basa en una suposada declaració d’Angelina Jolie, la noticia no es compromet en fer una recerca crítica i de denuncia.

* En aquest sentit hem de tenir en compte que en els mitjans de comunicació gairebé mai no es parla de l’ajuda internacional d’una manera positiva. Si en sentim a parlar, sempre es problematititza: associada als perills pel cooperant, associada a un malversament econòmic, associada a una inversió sense beneficis…

Ampliar la reflexió amb les següents crítiques: Els perills de la cooperació internacional; Activitat 4: Pobresa i Cooperació: una associació perillosa pàg.25

– És important també destacar el to frívol de la noticia. És a dir, fixar-nos quina importància li dóna el propi diari a la informació que relata. En aquest sentit el fet que estigui disponible a l’apartat de “Gente” del diari, ja ens dóna una clara idea de la importància que mereix. No és un detall insignificant, doncs ens parla del lloc simbòlic que ocupen les narracions que expliquen al món què passa amb les organitzacions que treballen la cooperació internacional.

– Subratllant aquest apunt, val la pena fixar-se també en que la noticia té molt d’interès en vincular la popularitat de Halo Trust, no per la feina que fa, sinó per què era una de les favorites de la Princesa de Gales.

– D’altra banda, també hem de tenir en compte que en la nostra societat de consum, malauradament els mitjans de comunicació -informatius o no- només promocionen activitats d’ajuda humanitaria per què hi ha alguna persona famosa que recolza la seva tasca. Tot i que l’exericici i l’experiència pot estar bé, la contrapartida és que el que s’acostuma a celebrar en aquestes noticies no és l’activitat en sí, la necessitat de l’actuació ni la bona qualitat de la seva gestió, sinó la solidaritat de les celebritats.

S’acaba celebrant i empoderant més les celebritats i no les tasques que realitzen que, una vegada més, queden descontextualitzades, no s’expliquen.

Ampliar la reflexió amb les següents noticies: George Clooney, ahora editorialista; Bono ¿Uno de los cantantes o uno de los filántropos más importantes?; Ángeles en la Tierra: Princesa Diana