BONA PRÀCTICA PERIODÍSTICA

GoldieBox: interculturalitat i gènere.

Temes: interculturalitat, perspectiva de gènere.

CÀPSULA CRÍTICA

GoldieBlox & Rube Goldberg “Princess Machine”: Reflexió al voltant dels estereotips.

Per què és important:

Per què representa la interculturalitat amb tota naturalitat, fugitn d’estereotips culturals i de gènere. Des d’un principi mostra la perfecta convivència en la diversitat cultural a través de tres nines, amb trets característics molt diferents entre elles, però que comparteixen un moment d’esbarjo plegades.

Per què presenta a les nines com a subjectes actius. No els agrada la imatge que es presenta d’elles als mitjans, i actuen per ser com elles són realment i rompre amb aquesta imatge estereotipada que vincula nines amb comportaments passius. Contrariament, les protagonistes tenen exhibeixen enginy i motivació per canviar allò que no els agrada. Es mostra una imatge de que les nines són persones que tenen poder decisió i determinació per dur a terme el canvi.

Objectius

  • Treballar una bona pràctica en publicitat

  • Posar en crisi els estereotips culturals i per qüestió de gènere.

  • Observar i posar en valor que el món pot ser relatat d’una manera diferent.

  • Treballar els canvis socials i culturals des d’una representació positiva.

Propostes de treball:

1- Una vegada visionat el vídeo, obrim un debat al voltant de les següents preguntes:

  • De què va l’anunci? Us ha sorprès? Per quins motius?

  • Us havíeu plantejat mai que es podia vendre un joc de construcció a les nines? Us sembla una proposta valenta i inusual? Per quin motiu fins ara aquests tipus de jocs només els han enunciat per als nins? Pensau que s’ha de tenir alguns coneixements que només poden tenir els nins per a jugar-hi?

  • Creieu que, en general, els anuncis relacionen certs productes només amb els nins, i altres només amb les nines? Hi ha algun motiu real que justifiqui aquesta separació? Quines idees teniu per a que es canviï aquesta visió? En relació al que acabem de comentar, us pareix un bon exemple el vídeo que hem vist, perquè?

  • Alguna vegada heu volgut jugar a alguna cosa o amb alguna joguina i algú us han comentat que no era adient per a vosaltres pel fet de ser nins o nines? Com us vareu sentir? Què us agradaria que us haguessin dit?

2- Establim una dinàmica: en grups de 4 o 5 persones, analitzem l’anunci. Per fer-ho respondrem les següents preguntes:

  • En l’anunci, quins espais utilitzen les nines per jugar? Són les zones on normalment els anuncis ens diuen que juguen les nines? Quins tipus de coses utilitzen per a construir el sistema d’efecte papallona1? Són les joguines amb les que normalment els anuncis ens diuen que els agrada a les nines?

  • A la televisió, al cinema, a les sèries de televisió…. acostumem a veure nins i nines de diferents cultures que juguen juntes? Perquè penseu que això no succeeix? Pensau que els anuncis i les pel·lícules o sèries reflecteixen la realitat de les persones que conformam la nostra societat? Perquè?

  • Recordau haver vist a una dona conduir un camió o fent de picapedrera? I haver vist a una persona negra fent feina en una farmàcia? I a una dona amb hyjab treballant a uns grans magatzems de cara al públic?

  • Pensau que totes les persones tenen dret a jugar, estudiar i treballar en allò que els agrada? Explicau les vostres idees als vostres companys.

1*joc d’efectes en reacció. Després d’un estudi i plantejament de la reacció de les peces al moviment, aquestes, amb l’impuls iniciat pel primer moviment es van movent de forma ordenada tal com s’havia plantejat, si els càlculs varen ser correctes.

Vocabulari:

Anunci televisió

Prejudici racial

Prejudici de gènere

Expectatives socials

Relacions de poder

Transversalitats:

Per alumnat de 4rt. ESO, batxiller o FP mitjà o superior.

Aquesta càpsula podria estar emmarcada dins les assignatures de llengües: Castellà, Català, Anglès, Alemany… Concretament per poder explicar els temes relacionats amb els mass media.

També es podria treballar a Ciències Socials o Història per reflexionar sobre el paper de la dona treballadora i les taxes d’ocupació de llocs de treball per les mateixes als diferents àmbits, remarcant la baixa taxa de contractació als sectors tradicionalment masculins.

A Matemàtiques es podria treballar amb estadístiques on es comparin les xifres entre dones i homes contractats així com relacionar-les amb els llocs de naixement per saber el paper de les dones immigrants dins els sectors de contractació tradicionalment masculinitzats, que serà quasi inexistent. Així es podria consciencia de que la dificultat d’accés a aquest tipus de llocs de feina encara és molt més difícil per a elles.