CÀPSULA CRÍTICA

Palabra de gitano

Per què és important:

L’objectiu d’aquest programa és oferir al públic una aproximació a la cultura gitana, una de les cultures menys conegudes de la nostra realitat. No obstant, la seva narració resulta del més estereotipada. El motiu és que aquest programa combina les retòriques del gènere documental amb les de la cultura de l’espectacle. D’aquesta manera, en la seva narració, es prioritza l’interès espectacular per sobre del rigor. Per aquest motiu, la representació de la cultura gitana es construeix sobre prejudicis i estereotips culturals. El resultat és que més que documentar, finalment aquest programa reforça una visió de la cultura gitana com una cultura estranya i problemàtica.
Objectius

  • Atendre al fet que el relat espectacular utilitza els estereotips de manera exagerada.
  • Promoure una mirada crítica que interrogui allò que el document audiovisual no explica.
  • Constatar que la representació dels mitjans no és mai arbitràira: totes les imatges i tots els recursos s’escullen i s’ordenen en la narració de manera premeditada.

Propostes de treball:

El vídeo que es proposa analitzar es divideix en dues parts:

En la primera es proposa una anàlisi dels testimonis que s’han escollit per parlar de diferents aspectes de les tradicions gitanes. En la segona es proposa una anàlisi de les imatges de recursos que acompanyen als testimonis. És a dir, de les imatges que omplen les històries que s’expliquen, per observar com contribueixen a emfatitzar una visió estereotipada de la cultura gitana.

Exercici previ a l’anàlisi audiovisual:

– Què en sabem de la cultura gitana? Elaborem i escrivim en una pissarra ben visible els resultats d’aquesta pregunta.
– Les coses que hem apuntat són positives o negatives? La llista elaborada és àmplia. És a dir, tothom diu les mateixes coses o totes les aportacions són diferents i abracen diferents aspectes de la cultura d’un poble o societat?
– Coneixem alguna persona gitana? Ens han explicat de primera mà quines són les seves tradicions?

Anàlisi de la càpsula audiovisual:

Part 1, els testimonis:

a) Fixa’t en com es representa el primer testimoni: la dona que va en processó a veure i pregar a Sta. Sara Kali. Per quin motiu hi va? Ens queda clar si hi va, és per què té mal a les cames? Per quin motiu el programa escull parlar i treure a la llum que aquesta dona té un familiar a la presó? Encara que sigui veritat que el té, quin és el motiu principal de la seva devoció: que té mal a les cames o la seva història familiar?
Què et sembla la música que acompanya a les imatges? Creus que és una música de processó? Creus que la música reforça una intenció documental o espectacular?

b) Analitza ara com es representa el grup de dones parlant sobre la prova del mocador. Sabem de què parlen? Et sembla que es mostra a aquest grup de dones des d’una perspectiva seria? Et dóna la sensació que aquestes dones viuen la tradició d’una manera responsable? Per què no? El fet que es reprodueixi aquesta conversa tot intercalant rialles, creus que contribueix a reforçar la imatge de la dona gitana com una ingènua i submisa? Podem no estar d’acord amb aquesta tradició. No obstant, creus que s’explica el valor de la tradició o es ridiculitza prestant atenció a la por que tenen les noies?

c) Treballem el documental en el moment en què es fa referència a la maternitat gitana. Analitza el to de la següent frase “Las mujeres gitanas tienen una media de tres hijos”.
Què vol dir aquesta mitja? Com es calcula? Et sembla una aproximació sexista a la maternitat gitana ? Et sembla que parlen de dones o que més aviat s’utilitza el to dels documentals dels animals?
De quina manera et sembla que han escollit la protagonista. Dóna una visió responsable? Se li fa explicar la seva maternitat com una experiència o projecte propi, o més aviat ho explica com si fos una anècdota? Per quin motiu no li fan l’entrevista amb els seus fills i filles, i en canvi li fan l’entrevista a la seva habitació? Creus que li dóna o li resta credibilitat?

d) Finalment, fixem-nos amb la història de la China. Et sembla una noia de 10 anys? Per quin motiu? La veus més madura del que li toca? Què podem aprendre d’ella? Tot el que has apuntat és per què ho intueixes o per què l’audiovisual ho reforça?

Part 2, les imatges de recursos:

Observa atentament totes les imatges seguides.

– T’has fixat que en la història en la qual es vol treballar el testimoni del noi que fa ‘hip hop’, en la imatge panoràmica del seu barri, hi surt un cotxe de policia patrullant?

– T’has fixat que en la història de la boda, totes les imatges són primers plans de gent rient, de plats de menjar, que s’editen d’una manera desordenada?

– T’has fixat també amb la música de fons? És una música que aquestes famíles escoltarien en una boda? Creus que aquesta música reforça el caràcter exòtic de les famílies?

– Explica la relació que s’estableix entre les imatges de recursos i la cultura gitana. Reforça estereotips? Quins?

Preguntes finals, després de l’anàlisi audiovisual:

El que has observat en el muntatge audiovisual, es diferencia molt de la teva idea prèvia sobre la cultura gitana i que has anotat a la pissarra? Creus que aquest programa reforça els estereotips? Penses que tenen un enfocament responsable? Penses que documenta o que cerca una experiència espectacular?
Què no s’explica?
Fins ara hem observat tot el que implica la representació espectacular i estereotipada de la cultura gitana. I en aquesta narració no es tenen en compte diferents aspectes que són fonamentals per aconseguir una documentació responsable, ja que es descontextualitzen les seves tradicions i estils de vida.

  • No es fa referència a la seva tradició nòmada, tradició que en gran mesura marca el seu estil de vida i la seva relació amb l’espai públic.
  • No es parla de la seva cultura oral. Per això creuen tant en les tradicions i en el poder de la paraula i l’escenificació. És l’única manera que tenen de perpetuar-les i ensenyar-les.
  • En l’actualitat hi continuen havent greus problemes de convivència entre ‘paios’ i ‘gitanos’ que no s’han sabut resoldre per part de les institucions que continuen no emetent un discurs inclusiu a favor de la comunitat gitana. Aquesta no inclusió en l’àmbit institucional reforça la seva condició de problemàtica, exòtica, forana, estranya,…
  • No s’explica la jerarquia gitana de manera responsable. Sovint són el blanc de diferents crítiques per una submissió de gènere que també es produeix, encara, en la nostra societat.
  • No es fa esment de diferents iniciatives d’emancipació i progrés de la comunitat gitana. Sempre es fa referència i, fins i tot caricatura, de la seva Resistencia al temps.

Per saber més:

“ ‘Palabra de Gitano’ es una aberración”.
“ Piden la retirada de ‘Palabra de gitano’ por ‘humillante’, ‘morboso’ y ‘estereotipado’ “
Guía práctica para periodistas. Igualdad de trato, medios de comunicación y comunidad gitana.