MALA PRÀCTICA: Quan defugirem els estereotips racialitzadors?

Dimarts 14 de desembre de 2021

Dimarts 14 de desembre de 2021

El primer ‘pagès’ chino de Mallorca ”

Temes: comunicació, interculturalitat, diversitat cultural, prejudicis i estereotips racialitzadors

Descarrega l’article

Com ho fem per incloure la perspectiva intercultural al periodisme?

Sens dubte, tot un repte i també tota una responsabilitat. Fixem-nos, si no, en aquest article.

Tal com versa el títol, es tracta d’una notícia que, no ho posem en dubte, vol celebrar com a exemple d’emprenedoria i èxit personal la trajectòria professional de Ying Min Zhao que va migrar a Mallorca ara fa uns vint anys. Això no obstant, la manera en com s’explica aquest succés parteix de la mirada condescendent i de l’ús dels típics estereotips i prejudicis culturals amb els quals acostumem a mirar i narrar la figura de «l’altre». La figura d’aquell que no és «nosaltres». Vegem-ho:

  • El titular ja ens dona pistes sobre els processos diferenciadors d’aquest «altre». D’aquest en destaquem el perquè en ell, ‘pagès’ va entre cometes. Podríem entendre que com que s’empra una paraula en català en una narració en castellà, per això la tipografia distintiva? Potser sí, però no perdem de vista el context, doncs «pagès» sense cometes s’entén més que bé en una narració escrita per i des de Mallorca. Així, en una narració que no pretén fer ginys al territori on succeeix el fet sinó que vol destacar el fet inèdit que una persona de Xangai s’hagi convertit en propietaria i, per tant, recol·lectora d’una terra on cultiva producte xinès… utilitzar les cometes no contribueix a destacar la seva ‘particularitat’ d’una manera més aviat condescendent? No l’està perpetuant com un «diferent» o «altre»?
  • Seguidament, en el cos del redactat, altre pic es posa en relleu la seva condició inèdita tot afirmant que Ying Min Zhao s’«explica en un castellano impecable». Ell, «quien pasará a los anales como el primer pagès chino (ara sí, sense les cometes!!!!) de sa Roqueta». Després de vint anys de viure a Mallorca, encara ens impressiona que haver après bé la llengua que el permet relacionar-se en el territori on viu, on contribueix, hi fa negocis i on creix la seva família, sigui impecable?
  • Més avall l’article destaca l’enorme esforç que el protagonista ha hagut de fer per aconseguir el treball amb la següent afirmació: «su horario sigue haciendo justicia a la fama de ‘currante’ que persigue al pueblo chino». Calia el tòpic? Què celebra o afegeix el comentari al fet que sigui el primer pagès d’origen xinès de Mallorca? Ens convida a pensar en el seu esforç o, més aviat, a pensar «xinès havia de ser!»?
  • Finalment, l’article encara celebra més l’inèdit de l’assumpte tot afirmant que a l’establiment d’en Ying Min Zhao no només hi van a comprar persones d’origen xinès, sinó també mallorquines i europees. D’aquesta manera, indirectament també s’estigmatitza el comerç -i per extensió també els altres comerços d’aliments de les diverses cultures amb qui convivim-, ja que, potser només qui signa la notícia, es pensa que aquests estan blindats a qui no són del col·lectiu o comunitat. Així, s’enforteix la perspectiva del multiculturalisme que fomenta participar de la diversitat cultural en l’àmbit de l’oci, però no que formi part de les nostres cuines i espais privats. Quanta falta ens fa la perspectiva intercultural en aquest sentit, per poder parlar de convivència!!!!

Aquestes són qüestions que emmarquen la narració del fet segons uns prejudicis o estereotips que els tenim més integrats que no ens pensem. Insistim, no posem en dubte que la voluntat de l’article és celebrar un fet que encara avui no està normalitzat. Però el cas és que l’ús i permanència dels estereotips no conviden a fer-se preguntes sobre el que realment importa i el que realment s’amaga darrere els mal anomenats -per involuntàriament estigmatitzadors- «processos d’integració».

Sense dubte és una bona notícia que Ying Min Zhao s’hagi convertit en el primer pagès d’origen xinès. Ara bé, a partir de la lectura, se’ns convida a pensar en tot l’esforç i el temps que li ha costat tenir una terra en propietat i convertir-se en capdavanter d’un sistema de producció de productes no autòctons amb èxit i amb producció sostenible? Fem comptes, ja que viu a Mallorca des de fa més de vint anys.

Malauradament, la bona voluntat de l’article no supera el biaix condescendent i no supera la mirada occidentalista mitjançant la qual miram als ‘altres’ a través del filtre de l’exotisme o la particularitat. Només celebrant el «que bé ho has fet Ying Min Zhao i quin cas més particular ets», i identificar el seu sistema de vida com a proesa i no com a un dret laboral acomplert, parla molt de qui som «nosaltres»: els que mirem i podem narrar.

Passar aquestes qüestions per alt emmascara una de les qüestions que s’amaguen darrere les reals oportunitats d’accés i participació social que realment possibiliten els processos d’integració social. Doncs de tan inèdit com és aquest fet, podem pensar les dificultats de promoció i realització laboral que les persones que han migrat o de les seves descendències han d’afrontar en el dia a dia. Recordem que Mallorca no és novella en qüestions de diversitat cultural. Per tant, potser alguna cosa no estam fent bé.

Descarrega en PDF

0 Comments