Les crisis solen ser aprofitades pels organismes de poder per a adquirir més poder.
Avui, qui té el poder són els posseïdors de les dades.
Qui té poder ja no son els estats, en en estat de falsa democràcia, supeditats al sistema econòmic que, per cert, va camí del col·lapse. Per saber qui té poder, n’hi ha prou amb veure qui s’afavoreix en aquesta crisi global: empreses com Amazon, Netflix, Google o Apple (totes multinacionals) el valor de les quals són les dades.
La indústria de la informació i del tractament d’aquestes dades – Big-Data- ho sap tot de totes les persones. I quan ens referim a tot, és tot: els nostres comportaments individuals i col·lectius; què ens agrada, per on ens movem, com vivim; quins patrons de consum tenim, quants passos caminem al dia i, fins i tot, el nostre ritme cardíac. Per a aquesta indústria no és gens complicat predir comportaments perquè, en realitat, aquestes prediccions estan basades en les dades que de forma gratuïta i a nivell global els estem proporcionant en les darreres dècades, gràcies a les nostres activitats de consum i participació social.
Ens situem ara en un context global de privació de llibertat de moviments per haver d’estar en confinament en els nostres habitatges -qui disposa d’ella, és clar-. En un estat d’incertesa vital que ens afecta més del que pensem. Especialment als col·lectius històricament vulnerats per qüestions d’origen, sexe, classe, ètnia o cultura, etc. Davant aquest panorama, imaginem si en aquesta tessitura, esgotats psicològicament i amb un bombardeig massiu per part dels mitjans, ens oferissin més llibertat de moviments a canvi de la nostra privacitat. Poder sortir al carrer a condició de cedir, encara més, les nostres dades. Ho assumiríem?
Doncs és el que està passant i, tot i que encara no està definit quines dades es recaptaran i quin ús se’ls donarà, és el que s’estan plantejant alguns estats per a “salvar” l’economia. El desenvolupament d’una aplicació -App- per adquirir i naturalitzar aquest control.
Ara mateix existeix tant la tecnologia com la voluntat política per a desenvolupar una eina “COVID19 APP” que contribueixi a la gestió i resolució de la pandèmia. De fet el 28 de març de 2020 es va publicar en el BOE la llei que recull la necessitat urgent del desenvolupament de l’aplicació. Però la tecnologia NO ens salvarà.
És innegable que la tecnologia, com sempre ha defensat Enginyeria Sense Fronteres, ha d’estar al servei del desenvolupament humà. En ella hem d’aplicar criteris ètics, socials i de defensa dels drets humans (com la privacitat). Però, sobretot, reclamar que aquest desenvolupament informàtic sigui auditable, obert, lliure i segur, per a saber quines dades emmagatzema, com els gestiona i quines decisions pren sobre la base de les dades recollides. En cas contrari suposaria una flagrant vulneració al dret de la privacitat. Hem d’assegurar aquest dret defensant, així mateix, una sobirania tecnològica que reclami un ús racional i ètic de la tecnologia. Posant-la en el centre de la vida i de les persones.
Llegir més:
«Proponemos medidas al gobierno para que la aplicación móvil COVID-19 respete nuestra privacidad» Enginyeria Sense Fronteres
“Coronavirus: aprendiendo a Danzar” Medium, 20 de abril de 2020
0 Comments