URBANISME TÀCTIC I FEMINISTA (CIUTATS PER Al CIUTADÀ)

Dijous 21 de juliol de 2022

Dijous 21 de juliol de 2022

Del global al local.

Àngela Ponzoa, Arquitecta.

Treballar per a un futur millor, més sostenible i amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones, són alguns dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per al 2030 (*). 17 desafiaments globals molt diversos i ambiciosos que a vegades fins i tot semblen utòpics i impossibles.

Des d’aquí volem fixar l’atenció, en què aquests grans propòsits només poden arribar a aconseguir-se si els tractem a través d’una visió global-local. És a dir, per mitjà d’intervencions més mesurades des de l’àmbit local però pensades des d’una perspectiva molt més àmplia: que puguin incidir sobre diversos factors simultàniament i es vagin propagant en una sèrie de millores exponencials que s’arribin a visualitzar al llarg del temps de manera global. L’actuació sobre el territori permet dur a terme accions que intervenen directa i indirectament sobre objectius més humils per a poder generar aquest canvi a gran escala.

Amb la finalitat de modificar dinàmiques i comportaments adquirits i ben arrelats en l’ésser humà, és imprescindible actuar en la forma en què es construeixen i relacionen els components del territori i els models urbans que formen part del dia a dia de les persones, com ho són els carrers, places, parcs, llocs d’intercanvi, mercats, etc. Si les persones perceben una voluntat d’inclusió i motivació a la participació en el moment de decidir la configuració d’aquests llocs, s’acaben generant models més igualitaris i justos. I comprendre la mirada de l’urbanisme feminista possibilita treballar i assolir espais inclusius i equitatius.

Actualment, els nuclis urbans no funcionen d’aquesta manera. En un moment en què la productivitat preval (l’era industrial) les ciutats s’han desenvolupat per a una vida empresarial i rentable, àmbit social que pertany bàsicament a l’home. L’estètica comercial i industrial és la predominant i els espais de convivència i relació cada vegada son menys. El recorregut bàsic establert és casa-treball-casa, quedant l’espai públic i de relació endurit i deshumanitzat.

Amb la intenció de retornar la vida a aquests espais, ens centrarem en un urbanisme basat en petits canvis locals que generen un gran impacte. Aquest tipus d’actuacions, s’estudien prèviament de manera global a fi d’incidir en diferents aspectes de la societat conjuntament. Parlem de l’urbanisme tàctic que té com a finalitat donar una solució a un problema urbà específic, que a través del seu canvi, recuperació i millora, i explorant noves alternatives en comunitat, no sols s’aconsegueix resoldre, sinó que repercuteix positivament en el seu àmbit més general. Intervencions modestes i relativament immediates que posen de manifest les necessitats reals descobertes que presenta un lloc concret.

Funciona de forma bastant pragmàtica, es detecta la problemàtica i es fa una valoració en comunitat. La solució adoptada se sol plasmar a través d’intervencions artístiques de baix cost on col·laboren les persones fan ús d’aquest espai. D’aquesta manera, totes les veus queden cobertes i es presenta igualtat de condicions, veu i vot entre els cohabitants del lloc. Aquestes accions donen un sentit a l’espai i genera sinergies entre persones de diferents ambients que habiten el mateix espai. Aquestes accions poden semblar insignificants, ja que a vegades poden arribar a ser tan innocents com pintar jocs en el sòl o jardineres, però no ho són, a major o menor mesura permeten habitar l’espai de manera efímera i immediata en els seus inicis, però que més endavant queden implantades com una cosa pertanyent al lloc i que millora exponencialment amb el temps.

Existeixen molts exemples en ciutats de tot el món, grans i petites intervencions. En aquest cas, parlarem del projecte pilot Em Moc Segura a Bogotà, com a exemple clar d’absència de planejament inclusiu en els seus inicis, i per aprendre del seu canvi radical a través d’intervencions pensades des de la perspectiva de l’urbanisme tàctic.

Amb l’objectiu de donar resposta a la violència de gènere que prevalia als carrers de Bogotà, es va dur a terme un estudi dels punts més insegurs de la ciutat.

Una vegada identificats aquests llocs, a través de processos participatius on van intervenir col·lectius de dones, veïnada, infants, gent major i artistes de carrer, amb molt de diàleg i col·laboració implementaren una sèrie de projectes artístics amb la finalitat de millorar l’estat d’aquests.

El resultat va ser una xarxa de connexió a través de «ciclorutes» que travessaven diversos barris amb una millor visibilitat i una estètica modernitzada i neta, i a través dels quals es crearien aquests nous recorreguts perquè les dones poguessin sentir-se segures movent-se per la ciutat.

El fet de pensar un problema des de la perspectiva de gènere, fa que s’extrapoli a tots els individus de la ciutat, ja que la millora incideix en tots els seus habitants.

Una vegada es veuen els resultats a través d’aquestes intervencions en les quals ha pres part i col·laborat la pròpia ciutadania, es va donant valor a l’espai, les persones l’usen, el fan seu i el respecten, es torna més segur i , com a conseqüència, es fa un millor ús d’ell, i com a resultat s’estableix un espai ocupat i cura pel ciutadà.

Projecte em moc segura_Bogotà

Aquest és un exemple palpable de com la cerca de solució a través de l’urbanisme tàctic a un problema global existent, com és la inseguretat i violència als carrers, acaba generant un impacte sobre un objectiu important (*) com és la igualtat de gènere i que, col·lateralment, contribueix a la millora de la sostenibilitat de la ciutat tot promovent l’ús de la bicicleta. I no acaba aquí doncs, a la vegada, l’ús de la bicicleta potencia el desenvolupament d’altres propòsits com la salut i el benestar, el creixement econòmic…etc. Es desencadenen millores substancials en molts altres aspectes, per la qual cosa el canvi local actua de manera global i l’impacte final generat arriba molt més lluny de l’esperat.

Un altre exemple destacat, és un projecte que es va començar el 2011 en comunitats perifèriques i marginals de tot el món, a barris que han estat marcats per l’empobriment i el mercat de la droga. El projecte Crossroads pretén un canvi des de qui hi habita a través de l’art de carrer per, d’aquesta manera, recuperar l’ús de l’espai que els pertany, millorant-lo i transformant-lo en més segur i inclusiu.

En aquest cas, associacions locals contracten un artista que els guiï en l’execució d’uns murals que es pensen i es decideixen a través de processos participatius, on hi col·laboren persones del barri de totes les edats, ocupacions, sexes, etc. per a dur a terme un projecte de millora que els retorna el sentit de comunitat i els autorepresenta, millorant així aspectes molt més tàctics com la seguretat o la neteja, donant opcions de canvi al propi barri i acostant-lo a la resta de la ciutat.

Aquest és un exemple d’inclusió d’una zona estigmatitzada i marginal, que, a través de petites intervencions treballa objectius globals (*) com la reducció de les desigualtats, salut i benestar, col·labora en l’educació de qualitat (ja que acosta aquests llocs perquè hi hagi les mateixes opcions que en la resta), i a mesura que això millora, es desenvolupen uns altres com el sanejament, treball decent, creixement econòmic, etc.

Luz Nas Vielas al Brasil una de les intervencions del projecte Crossroads

Aquests són alguns de molts exemples que volen retornar l’espai a qui l’habita i dels quals podem aprendre a usar aquest urbanisme tàctic a les nostres ciutats. La pandèmia i el canvi climàtic ha posat de manifest la importància de l’espai lliure i públic per a les persones. La falta de seguretat i la neteja, la necessitat d’espais de descans on trobar la tranquil·litat i de llocs on es creen relacions personals i sinergies. S’ha posat sobre la taula un problema greu: les nostres ciutats no funcionen, fan falta aquest tipus d’espais públics on les persones de totes les edats i gèneres puguin usar i sentir-se part d’una comunitat.

Per tant, l’urbanisme tàctic i feminista, seria un possible inici d’una cadena de canvis substancials, on el punt de partida es concentra en les necessitats i la veu del ciutadà. I, d’aquesta manera, repensant la ciutat des de dins, de manera inclusiva, segura, resilient i sostenible, es poden arribar a tractar gran part dels grans desafiaments globals que encara tenim pendents.

—————-

(*) “Els Objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per a aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia”

https://onuhabitat.org.mx/index.php/urbanismo-tactico-elemento-clave-en-la-recuperacion-post-pandemia#:~:*text=El%*20urbanismo%*20t%C3%*A1ctico%*20es%*20un,de%*20mejora%*20de%*20los%*20espacios.
https://www.archdaily.pe/pe/933210/renovacion-y-regeneracion-de-espacio-publico-mediante-urbanismo-tactico-con-enfoque-de-genero-en-bogota
https://world-habitat.org/es/premios-mundiales-del-habitat/ganadores-y-finalistas/crossroads/
https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/que-es-el-urbanismo-tactico-va-mas-alla-de-la-pintura-de-colores_1051349.html
https://www.youtube.com/watch?v=8iqnrm3dkvi
https://www.youtube.com/watch?v=xhewn8xy9vi
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/950347/ciudad-del-deseo-escala-humana-en-la-ciudad-bajo-una-optica-feminista-transversal-y-politica

(*) “Los Objetivos de desarrollo sostenible son el plan maestro para conseguir un futuro sostenible para todos. Se interrelacionan entre sí e incorporan los desafíos globales a los que nos enfrentamos día a día, como la pobreza, la desigualdad, el clima, la degradación ambiental, la prosperidad, la paz y la justicia”

https://onuhabitat.org.mx/index.php/urbanismo-tactico-elemento-clave-en-la-recuperacion-post-pandemia#:~:text=El%20urbanismo%20t%C3%A1ctico%20es%20un,de%20mejora%20de%20los%20espacios.
https://www.archdaily.pe/pe/933210/renovacion-y-regeneracion-de-espacio-publico-mediante-urbanismo-tactico-con-enfoque-de-genero-en-bogota
https://world-habitat.org/es/premios-mundiales-del-habitat/ganadores-y-finalistas/crossroads/
https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/que-es-el-urbanismo-tactico-va-mas-alla-de-la-pintura-de-colores_1051349.html
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/950347/ciudad-del-deseo-escala-humana-en-la-ciudad-bajo-una-optica-feminista-transversal-y-politica

0 Comments