BONA PRÀCTICA PERIODÍSTICA

Mescladís: un restaurante de moda en Barcelona que ayuda a inmigrantes a conseguir los papeles

Temes: Interculturalitat, diversitat cultural, moviments migratoris, integració soci-laboral, desenvolupament comunitari.

Aquest reportatge explica el projecte socioeducatiu i laboral que es duu a terme amb persones migrades en situació administrativa no regularitzada dins del Espai Mescladís. Considerem que es tracta d’una bona pràctica ja que lluny de relatar l’experiència migratòria des d’un punt de vista negatiu o alarmista, l’article tracta aquesta realitat des d’un punt de vista integrador i possibilista.

D’una banda, l’article atén a la interculturalitat com una realitat enriquidora dins d’un context en què generalment destaquen les històries negatives, alarmants i sensacionalistes. D’altra banda, sap utilitzar el testimoni en primera persona d’un dels exalumnes que han passat pels cursos de formació.

En concret, ens sembla una bona pràctica pels següents motius:

– Treballa de manera inclusiva la diversitat cultural. Parla de la interculturalitat com un element que afavoreix el desenvolupament comunitari, promovent la interacció entre les diverses cultures per donar lloc a l’enriquiment mutu.

– Es va visible un projecte que normalment està fora de l’agenda mediàtica. Aquesta notícia dóna cobertura a una experiència que facilita la inclusió en la comunitat de persones migrades. Es dóna importància a la necessitat de generar iniciatives que permetin treballar a nivell local per deixar d’estigmatitzar als moviments migratoris i als seus protagonistes.

– La redacció del reportatge evita el sensacionalisme, i fuig de les descripcions dramàtiques, alarmistes i negatives que solen vincular-se als processos migratoris. En un moment en el qual els moviments migratoris es criminalitzen de manera contínua, s’agraeix una informació que no fomenta la cultura de la por.

– La notícia dóna importància a la veu pròpia. Gràcies a l’entrevista coneixem la seva experiència migratòria de primera mà, la seva participació i implicació social en la comunitat.

– Gràcies a que l’article dóna veu a una persona migrada, contribueix a trencar estereotips: posa en crisi la imatge de persona immigrant com a violenta, delinqüent, problemàtica, analfabeta o amb poc interès d’integració. Per tant contribueix al seu apoderament.

– L’article utilitza un vocabulari responsable que respecta i dignifica a les persones migrants, i normalitza els moviments migratoris. Destaquem l’ús d’un vocabulari com: “transformació social”, “desenvolupament comunitari”, “persones migrades”, “societat diversa”, “enriquiment mutu”, “naturalitat”, “oportunitat”, “companyonia”…

– Aquesta entrevista s’atreveix a qüestionar la nostra mirada en relació a temes com el colonialisme, les relacions Nord-Sud, i donar-nos l’oportunitat de fer una reflexió històrica, ideològica i política en relació als moviments migratoris.

Así como las luchas antiesclavistas, anticoloniales, o contra el apartheid, marcaron nuestro pasado, el siglo XXI estará marcado por la lucha por los derechos de los migrantes”

España atravesaba un cambio social muy significativo. En un corto plazo de tiempo pasó de ser un país de gente que emigraba a ser receptor de gente de todos lados”

Generar espacios de encuentro donde se impulse una opinión pública que defienda otras políticas migratorias y no estas que son criminales, generan exclusión y marginan”

El sueño del proyecto es que las futuras generaciones se avergüencen de este periodo” y lamenta “la paradoja que acompaña históricamente a la migración: siempre necesaria y siempre rechazada”