“África no tiene que alcanzar a nadie”

Dilluns 24 d'abril de 2017

Dilluns 24 d'abril de 2017

[av_heading tag=’h2′ padding=’12’ heading=’“La gran fiesta del sacrificio del cordero”’ color=’custom-color-heading’ style=’blockquote modern-quote’ custom_font=’#f7b001′ size=” subheading_active=’subheading_above’ subheading_size=’18’ custom_class=”]
BONA PRÀCTICA PERIODÍSTICA
[/av_heading]

[av_textblock size=” font_color=” color=”]
Temes: estereotips, turisme responsable, Àfrica, noves tecnologies, dones, relacions nord-sud.
[/av_textblock]

[av_textblock size=” font_color=” color=”]

En aquesta entrevista tenim l’oportunitat de conèixer Audrey Ngako, creadora del blog «Visiter l’Afriqueque té per finalitat promoure una visió del continent africà allunyada dels estereotips, y així promoure el turisme al continent.

Si bé en un principi, podríem pensar que, una vegada més, ens trobem amb un exercici més d’explotació cultural del país, convé llegir bé la proposta d’aquesta dona de 25 anys, ja que descobrirem la solidesa i responsabilitat del projecte.

Així mateix, també recomanem visitar la pàgina. Tot i que la seva estètica i narració a vegades s’aproxima a les retòriques i estètiques occidentals més vinculades a la cultura del consum, la proposta d’aquest web és totalment inusual a l’hora de referir-nos a un continent tan heterogeni com és Àfrica, i convé contextualitzar-la.

Tot seguit, en defensem els motius:

  • Sense dubte ens trobem amb una representant d’Àfrica, Audrie Ngako, que res te a veure amb la imatge estereotipada del continent. Una dona formada a França i que torna a la seva cultura d’origen sense cap ànim de colonització cultural. No quería que Visiter l’Afrique fuera visto como el proyecto de una extranjera, sino que mi imagen estuviera al 100% vinculada con mi país” .

  • La proposta d’Audrie i del seu equip és, precisament, superar els estereotips que només associen el continent a una imatge d’empobriment i malalties insuperables, i de conflictes bèl·lics que més semblen endogàmics i no fruit de conflictes històrics i globals.

  • Convé parar atenció a com ella defensa el seu projecte: és molt conscient que a Àfrica aquestes problemàtiques existeixen. No obstant és important posar en crisi l’imaginari hegemònic. Convé apoderar les cultures africanes. Ella mateixa esmenta: La gente tiene que darse cuenta de que África no es un país. Hay más de 1.000 millones de personas que viven en el continente y somos los únicos que podemos defenderlo, hablando del aspecto más cool de las ciudades, de sus bares, de la moda. Visiter l’Afrique representa un punto de vista nuevo y verdadero. Nada de política, ni de economía: solo personas que cuentan lo que conocen y que viven”.

  • Si bé és cert que aquesta afirmació pot semblar una mica frívola, el que resta de l’entrevista s’encarrega de contextualitzar-la i donar-li el sentit polític i reivindicatiu: Me gustaría que Visiter l’Afrique se convierta en una especie de contrapoder; transmitir a los países el mensaje de que ha llegado el momento de posicionarse en el atlas del turismo, que las personas que nos siguen en las redes sociales están deseando descubrirlos”

  • S’ha de posar en relleu també la manera en com aquesta dona entén l’emprenedoria i el propi concepte de turisme. En aquest sentit, primer de tot cal insistir en què no té una vocació redemptora ni neo-colonialista de la seva professió. Tot i que es reconeix com a persona que ha estat formada fora del continent, no pretén ajustar la mirada occidental a Àfrica. Després, cal destacar que entén emprenedoria com una oportunitat d’obrir portes i afavorir un procés d’autoconsciència, i no un enriquiment pecuniari: “Tengo mucha ambición, pero esto para mí no equivale con ganar mucho dinero. Ser emprendedora significa más bien crear oportunidades”.

  • En aquest sentit val la pena observar les col·laboradores/treballadores del blog. El perfil general són dones d’entre 20 i 30 anys. Quantes vegades tenim l’oportunitat de sentir les veus d’aquesta generació que viu a l’Àfrica?

  • L’entrevista també ens serveix per aprofundir en com l’autora i la seva proposta s’emmarquen en les complexes i massa sovint verticals i abusives relacions que s’estableixen entre els països del nord i els països del sud. Com ja hem dit, tot i que nascuda a Camerún, ha estat formada a Europa: Cuando me mudé a un pequeño pueblo de Francia con mi madre, con 12 años, pasé por una época muy dura. Me tomaban el pelo por ser negra, me insultaban por mi acento…Viví de manera tan intensa el racismo que intenté olvidar mi lado africano y quise ser más blanca que los blancos”.

  • De la mateixa manera, ara viu a cavall entre dues cultures. Fet que molt sovint és fruit de recels. I així conclou l’entrevista. Decisió que si bé no és massa oportuna a nivell periodístic -sembla que vulgui culpabilitzar-, sí que és interessant llegir-la de manera crítica. I és que els processos de construcció de les identitats culturals molt sovint venen condicionats per fets històrics que tracen línies d’actuació, massa sovint, pautades pel conflicte i el ressentiment.

No ho oblidem. Àfrica no és un contintent pobre. És un continent empobrit per diferents factors. Molts d’ells, històrics i executats per la mà occidental.

[/av_textblock]

[av_one_fourth first min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_button label=’DESCARREGA PDF’ link=’manually,https://educomunica.isf.es/wp-content/uploads/sites/40/2017/04/Africa-no-tiene-que-alcanzar-a-nadie_CAT.pdf’ link_target=’_blank’ size=’small’ position=’center’ icon_select=’yes’ icon=’ue87f’ font=’entypo-fontello’ color=’custom’ custom_bg=’#02bac3′ custom_font=’#ffffff’]

[/av_one_fourth][av_one_fourth min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_button label=’ARTICLE ORIGINAL’ link=’manually, http://elpais.com/elpais/2016/12/13/planeta_futuro/1481628168_356752.html’ link_target=’_blank’ size=’small’ position=’center’ icon_select=’yes’ icon=’ue835′ font=’entypo-fontello’ color=’custom’ custom_bg=’#02bac3′ custom_font=’#ffffff’]

[/av_one_fourth][av_hr class=’invisible’ height=’40’ shadow=’no-shadow’ position=’center’ custom_border=’av-border-thin’ custom_width=’50px’ custom_border_color=” custom_margin_top=’30px’ custom_margin_bottom=’30px’ icon_select=’yes’ custom_icon_color=” icon=’ue808′ font=’entypo-fontello’]

[av_hr class=’default’ height=’40’ shadow=’no-shadow’ position=’center’ custom_border=’av-border-thin’ custom_width=’50px’ custom_border_color=” custom_margin_top=’30px’ custom_margin_bottom=’30px’ icon_select=’yes’ custom_icon_color=” icon=’ue808′ font=’entypo-fontello’]

[av_social_share title=’Compartir esta entrada’ style=” buttons=” share_facebook=” share_twitter=” share_pinterest=” share_gplus=” share_reddit=” share_linkedin=” share_tumblr=” share_vk=” share_mail=”][/av_social_share]

0 Comments