El futur de les ciutats sostenibles depèn de l’eliminació de l’ús del cotxe en les zones urbanes no obstant això, en moltes ciutats, el privilegi d’aquest continua vigent quan la prioritat en mobilitat hauria d’estar en el transport públic, els vianants i la bicicleta.

Els esforços polítics han de basar-se en un pla integral de mobilitat per a construir una xarxa de transport públic sòlida i eficient que serveixi com a alternativa viable a l’ús del vehicle particular i a més aprofitar per a pacificar els carrers: reduint la velocitat en aquestes, per a fer atractiu l’ús d’altres alternatives més sostenibles com la bicicleta.

La implantació d’un model de ciutat de 15 minuts, on tots els serveis bàsics estiguin disponibles en aquest temps, provocaria una reducció en la mobilitat i per tant de l’ús del vehicle privat. Si el 80% dels serveis estiguessin coberts en aquesta àrea i la resta estigués coberta pel transport públic assequible, el cotxe seria cada vegada menys necessari dins de la ciutat.

El canvi comença en la ciutadania

Per a aconseguir aquest objectiu, és important que la ciutadania estigui convençuda que aquesta mesura és necessària i molt beneficiosa per al bé comú en l’actual context de crisi climàtica global. Hem de demostrar que una xarxa generosa de transport públic amb freqüències adequades és possible, que hem de prioritzar la millora de les xarxes existents en lloc de continuar construint noves infraestructures o que la re naturalització dels carrers amb zones verdes i un arbratge generós farien a les ciutats molt més habitables i atractives.

També hauríem de reclamar com a societat la construcció d’una xarxa viària ciclista i que aquesta sigui segura (amb segregació de carrils) que permeti a les persones moure’s per la ciutat sense témer per la seva integritat física. Això no sols implica dissenyar bons i amplis carrils bici, sinó també aparcaments de bicicletes i sobretot la integració amb el transport públic, l’anomenada intermodalitat.

Amb tot tindríem una xarxa gran de carrers convertits en zona de vianants, o semi convertides en zona de vianants (prioritat per als vianants), lliures de contaminació i de sorolls, amables per a fer esport o justament per a gaudir.

Què passa a Mallorca?

Recentment a Palma estem veient notícies relatives a la construcció del pàrquing subterrani de la Plaça de Toros. Si bé es tracta de mesures per a pal·liar un problema actual, el cost que suposa (també mediambiental) és elevat i sobretot va en favor, de nou, del cotxe.

Els pàrquings dissuasius serien una solució, però sempre que es dissenyin correctament, és a dir, es limitin als qui practiquen l’intercanvi modal amb el transport públic. Han de situar-se lluny del nucli de població, però ben connectats amb la xarxa de transport públic i sobretot hem d’assegurar-nos que no es converteixin en pàrquings convencionals perquè sinó contribuiran a l’anomenat trànsit induït.

Com avançar?

És fonamental que la societat civil s’organitzi per a advocar per aquestes mesures i treballar en la construcció d’un relat sobre els beneficis que una ciutat sense cotxes pot oferir per a la salut i el benestar de tots els ciutadans.

Totes les mesures de mobilitat han de formar part d’un pla director i obrar en conseqüència. S’estan fent alguns esforços, però hem de ser més valents en les accions preses.

Per tant, hem de deixar enrere les propostes polítiques continuistes i encaminades a la captació de vots com les promeses de construcció de pàrquing o noves infraestructures i centrar-nos en la defensa dels drets de la ciutadania construint junts una ciutat sostenible i habitable per a tots.

Autoria: Álvaro López

https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/jan/19/car-free-london-sadiq-khan-cut-traffic-health