Mala pràctica: #Covid19 i l’estigmatització social: inclús quan no passa res, ens venen a buscar

Dimecres 8 d'abril de 2020

Dimecres 8 d'abril de 2020

Totes quedam a casa. Fins i tot les que no poden o tenen dificultat de quedar-hi. Per què no en tenen, o per què no són un espai de confort. Les cases, poden ser també espais hostils, desconnectats del món digital i/o amb altres necessitats bàsiques no cobertes. Reflexionam entorn això mentre despertam el diumenge dematí amb la lectura del diari Balear Última Hora: “La policía toma Son Gotleu para evitar que sea una ciudad “sin ley” en la cuarentena”. La notícia surt a primera plana, amb una foto prou gran on hi veiem la Policia i veïnada amb cara i ulls. Són veïnada que algunes coneixem.

Fa dies ja ferem ressò d’una noticia similar que també usava en benefici d’un periodisme poc rigorós i sensacionalista el barri Son Gotleu, un dels barris més estigmatitzats i sotmès als processos de marginalització social i econòmic de Palma, per construir una narrativa criminalitzadora de l’empobriment en aquest temps d’excepcionalitat que estam vivint. Malauradament, això és una tònica, és un patró. En temps de crisi els repunts dels discursos de l’odi -criminalitzadors, culpabilitzadors, racialitzadors- funcionen com a un procés de segregació social que pretén identificar, sinó institucionalitzar, la «imatge de l’altre» com la imatge del perfecte enemic o amenaça. Promoure la «imatge de l’altre» com al natural agent de distorsió social i com a agent «contaminador». Amb tot, l’exercici d’una narrativa del poder en base a una superioritat moral, cultural i de classe.

Segons la notícia, la barriada de Son Gotleu, juntament amb La Soledat i Corea, conformen “l’eix del mal” i per això la policia evita que al barri la venda de drogues “no es descontroli”. La notícia es diverteix amb les reaccions del veïnat davant els controls i dóna per finalitzada la redacció amb un “cada loco con su tema”. A més, com podem veure, l’article, en un clar exercici racialitzador, no dubta en anomenar el suposat país d’origen o l’ètnia de les persones que contacten amb els agents i ho fa en un to irònic, de burla i desconfiança. Paternalisme i caricatura al mateix temps.

Tenint en compte la situació de vulnerabilitat del barri, són moltes les preguntes que se’ns acumulen. Preguntes que, potser, el periodisme no té en compte. Som conscients del poder que tenen les paraules? I de l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació? Qui llegeix, pensarà que la notícia està redactada des de l’objectivitat? Es té en compte l’efecte o impacte que tindrà una noticia com aquesta sobre les persones que viuen al barri? Què passa amb les famílies que que han perdut les seves feines? O amb les famílies que han migrat i que són lluny de casa i no tenen xarxa? És que potser, l’article, s’interroga per saber el perquè dels habitatges amb problemes de subministraments? O dels domicilis on hi conviuen moltes persones?

D’altra banda, per què no s’informa de les accions sociosanitàries que empren des del Centre de Salut i de les accions educatives que treballen per garantir una formació i lleure que pugui fer front a la bretxa digital a la que moltes famílies es veuen sotmeses?

Així, mentre algunes presumim de retrobar-nos amb la pau a les nostres llars, altres han de defensar-se davant de la policia, de l’administració, dels mitjans de comunicació, i de la veïnada (que som nosaltres i ens fem ressò del que llegim). S’han de defensar de comentaris xenòfobs, classistes, oportunistes i descontextualitzats… per viure en la marginalitat on les continuam situant. Durant l’estat d’alarma, no és la primera vegada que Son Gotleu s’ha convertit en blanc de crítiques, escarni públic i local on abocar diferents prejudicis socioculturals. I és que sembla que el periodisme ens ve a cercar, fins i tot quan res no passa. És clar que els conflictes i les drogues continuen al barri; així com també les riqueses, el treball i l’esforç de les diversitats que hi convivim.

Cada loco con su tema”.

*A la pàgina «Visc a Son Gotleu» podràs trobar diferents iniciatives que es duen a terme al barri i que desautoritzen aquests relats tremendistes i sensacionalistes.

Descarrega en PDF

0 Comments